El cap de setmana passat va ser per oblidar pel que fa al primer equip de futbol del Barça. Un partit contra el Madrid al Bernabéu es pot perdre, encara que no ens agradi o pensem que ho hem de guanyar tot, ja que entra dins de les possibilitats. Em fa mal perdre i més contra els blancs, però encara em fa més mal veure com i per què ha passat. Encara tenim molta feina i jo confio en Luis Enrique, però em va sorprendre molt el plantejament del partit i, de fet, vaig tenir flaixos del Barça de Martino.

Fins ara, hem jugat amb dos equips grans, el PSG i el Madrid, i hem perdut amb tots dos i encaixant massa gols. Després de la tan mencionada –fins i tot pel president Bartomeu– revolució amb vuit incorporacions, vam arribar al Bernabéu i vam jugar amb un equip en què vuit jugadors ja eren titulars l'any passat i set van ser titulars en la final de Wembley del 2011. Dels tres jugadors nous d'aquest any, ens trobem que Bravo era quasi indiscutible, que Luis Suárez jugava el seu primer partit després de quatre mesos de sanció i que Mathieu –ja sabeu que jo no vaig estar d'acord amb la seva incorporació per l'edat i pel cost–, juga de lateral en lloc de central (el seu lloc natural o per al qual el vam fitxar com a gran reforç). Crec que la sensació que vam fer és que tenim por del risc, de la revolució o, potser, por del Madrid. Des del meu punt de vista, Luis Enrique ha fet un pas enrere, cosa que m'estranya d'ell, i només ell en sap el motiu.

Com s'entén que Rakitic no jugués de titular? Un jugador cridat a trencar el joc dels rivals, capaç de crear molt bé i amb una força i capacitat física envejable. No entenc que no jugués especialment quan sabíem com jugaria el mig del camp del Madrid. El trident Xavi, Busi i Iniesta ja fa temps que mostra cansament. Tampoc entenc que jugués Mathieu de lateral, i més després de veure la seva iniciativa per pujar molt per la banda per crear perill o fer passades. Però, no tenim Alba per a això? Si volíem alçada, per què no va jugar de central en lloc de Mascherano, un dels pocs que va aguantar el tipus, per cert. Hi ha un cas més preocupant: Gerard Piqué. Sabem que Luis Enrique no l'utilitza gaire perquè el seu estat, per dir-ho així, no és el desitjable. Llavors, per què el fem jugar al Bernabéu? És evident que aquest jugador està lluny del seu millor moment. Per posar fi al tema dels jugadors i del plantejament, em pregunto on són Rafinha, Samper i Sandro? Què passa amb Douglas i Vermaelen?

Jo crec en Luis Enrique i la seva intenció, però em va decebre molt el plantejament. Mirant la part positiva, potser ara ja no tenim excusa per no fer la tan desitjada i necessària revolució. Esperem que sigui així i apostem per la joventut, el caràcter i la força sense por. Luis, endavant, fes el canvi, fes la teva aposta, fes la revolució i no deixis que et pressionin la directiva o els jugadors. Jo crec en tu.