Té molta sort Andoni Zubizarreta quan afirma que el Barça no li genera “cap dubte”. Seria interessant saber què pensen els jugadors, que són els que van perdre el rumb durant la segona part del clàssic al Bernabéu i els que van patir un partit descontrolat dissabte al Camp Nou contra el Celta. I això que el primer es va jugar amb Xavi i Iniesta marcant estil al mig del camp i el segon amb Rafinha i Rakitic marcant un perfil diferent. Seria interessant saber què pensa Luis Suárez, que des que ha entrat a l'equip ha perdut els dos partits que ha jugat. I pagaríem per saber què pensa realment Luis Enrique, més enllà del seu lògic discurs a la sala de premsa. El cert és que el tècnic ha estat treballant una estructura d'equip durant tres mesos i aquesta estructura ha saltat pels aires en els dos últims partits. És clar que si Messi estigués en ratxa –que no ho està– hauria fet el 0-2 al Bernabéu i un o dos gols més contra el Celta, i el Barça, possiblement, no hauria perdut cap dels dos partits i avui mantindria el lideratge. Segurament, no s'hauria obert la veda, Zubizarreta no podria tenir menys dubtes (perquè ja no en té) i Luis Enrique hauria guanyat una mica de temps –que no és poca cosa–, però l'all i oli se li continuaria tallant. Luis Suárez no pot ser el culpable de les derrotes. Reunir el 9 uruguaià amb aquells Messi i Neymar que no paraven d'assistir i marcar ha de ser un luxe d'equip campió. Però el quadre resultant no és el d'un equip que intimida, sinó el d'un equip que pateix, es dilueix i acaba vençut. Potser no hi ha dubtes sobre la qualitat i el potencial de la plantilla. I potser tampoc n'hi hagi sobre l'actitud d'aquests jugadors. Però a fora se'n palpen molts. Escoltant Luis Enrique, té clar a què vol jugar, però l'equip no ho demostra. És aviat, tot és molt nou, molt tendre. Però desconcerta que el mig del camp perdi protagonisme, densitat i capacitat de generar futbol, que eren les fonts de l'equilibri de l'equip i de la seva personalitat. Hi ha molt a corregir.