Els premis individuals comencen a ser una de les grans absurditats del futbol modern. El servilisme de l'esport envers el màrqueting i la publicitat ha convertit en elements tangencials un fet que només hauria de ser un afegitó a una bona temporada feta per un equip. El futbol és un esport de conjunt en què prima el col·lectiu per sobre de les individualitats. El Madrid dels galàctics va ajuntar una plèiade de figures mediàtiques amb un resultat més que discret. Els grans equips que han passat a la història ho van fer per un estil de joc reconegut en què l'estrella de torn brillava amb llum pròpia gràcies als gregaris que l'envoltaven. Ara s'ha canviat el discurs global per l'individual per elevar als altars la figura mediàtica del moment. De vegades, tant se val el que hagi guanyat amb el seu equip. Aquesta nova dèria té un mimetisme intrínsec amb la manera com es projecta i es mou la societat, en què importa més l'egocentrisme, l'ésser únic i individual que no el paper que aporta a la societat. La bogeria dels premis en el món del futbol ha arribat fins a un extrem en què es comença a discutir qui hauria de guanyar un guardó tres mesos abans que s'atorgui. Una postura intencionada per omplir desenes de planes de diaris, hores de ràdio i de televisió i que, de retruc, retroalimenta la figura icònica del futur vencedor. Des de fa uns anys, s'ha anat degradant la litúrgia que envolta aquest noble esport. Petits detalls, com personalitzar la samarreta amb els noms i dorsals dels futbolistes, van en aquesta direcció de voler empaquetar-ho tot. El classisme del futbol, reflectit en l'actual societat, també tendeix a la llei dels més forts. Només els molts rics tenen espai mediàtic suficient per col·locar el seu relat de manera diària i reiterativa. Els petits, la classe mitjana cada cop més pobre, només s'ha d'acontentar amb alguna heroïcitat ocasional de tant en tant tot aprofitant les engrunes que deixen pel camí els vips de l'u per cent. Així està el futbol, cada cop més escanyolit i desconegut a ulls dels aficionats més romàntics.