Golejadors
del gol.
Els golejadors mai deixen
de ser-ho, encara que estiguin en hores baixes
Estem al davant de dos golejadors acreditats. Luis Suárez i Cristiano Ronaldo. Ells han fet 31 gols en aquesta última temporada. Bona marca. Cadascú ja té el seu trofeu. La fita els ha suposat aconseguir la Bota d'Or. És un reconeixement individual en un esport d'equip. Això es pot considerar una contradicció i ben poc adequat, però és un trofeu que veritablement admet poca polèmica. És el menys problemàtic. Tants caps, tants barrets, si no hi ha l'àrbitre de torn que es descompta en el moment d'apuntar els gols fets. El davanter diuen que viu del gol. El necessita. I això han fet aquest dos jugadors de característiques diferents, però amb capacitat de lideratge. Ara Suárez comparteix equip amb un altre golejador acreditat i amb un lideratge reconegut: Leo Messi que supera i/o superarà tots els records que es fan i es desfan.
Cristiano Ronaldo viu amb el neguit de superar Raúl González en la lliga de campions com a màxim golejador d'aquesta competició. Acumula 70 gols, un menys que Raúl, i Messi, des d'anit. I jugar amb la necessitat de superar rècords és poc aconsellable. Ser obsessiu no beneficia ningú. Ni el jugador ni l'equip. S'ha vist en determinades ocasions que voler superar un rècord ha dut el futbolista a protagonitzar les pitjors accions en condicions immillorables.
Em temo que no és el cas de Messi, que pot superar un dia d'aquests Zarra com a màxim golejador de la lliga espanyola. En parlem molt, però encara no ho ha fet. Fa un parell de jornades que no marca en la lliga i el rècord continua en possessió del davanter basc. Millor no pensar-hi, perquè tothom sap que tard o d'hora l'argentí ho aconseguirà i deixarà la xifra en un punt difícil de superar per als que el segueixin. El mateix li passa a Ronaldo, que no marca en la lliga de campions. I per més que s'ho proposa, no atrapa l'exmadridista Raúl. Cosa que ja ha fet Messi abans amb els dos gols que va fer ahir al camp de l'Ajax.
Tot i la seva capacitat golejadora, el seu joc es diferencia clarament. Tenen aportacions ben diferents al col·lectiu. El joc de Ronaldo és ben diferent a la proposta de Messi o a la manera de jugar de Suárez. Els golejadors van buscats. Ara dos d'aquest tres futbolistes juguen junts i podrem apreciar la seva persistència de cara a barraca. La personalitat dels tres davanters esmentats coincideix pel que fa a exigència i rendiment, que fins que no es demostri el contrari o canviï el seu rol a l'equip, es mesurarà pels gols aconseguits. Són en el punt de mira. Són el centre d'atenció i generalment es valora la seva feina pels gols que fan i es menystenen altres aspectes del joc que s'haurien de considerar. Ara Suárez s'afegeix a Messi i Neymar. Un bon trident en el qual cadascun d'ells pot lluitar en qualsevol moment per una Bota d'Or.
El perill per a l'equip i el que els tècnics han d'evitar és que una davantera de luxe com aquesta pugui condicionar el joc del conjunt i desvirtuar el que ha estat l'estil innegable d'aquest club els últims anys.
Els golejadors reben crítiques i comentaris a dojo si no estan encertats de cara a la porteria adversària. No poden fallar. Es qüestiona la seva feina en relació amb els gols que fan. Ells ho saben i depèn de la fortalesa psicològica que tinguin que s'adaptin millor o pitjor als temps de sequera. Sovint tenen la sensació de perdre l'estatus que els fa que passin de ser ben considerats i poderosos a ser ben poca cosa. Tot depèn del gol. Els golejadors mai deixen de ser-ho, encara que estiguin en hores baixes.