Ha arrencat l'NBA i contracte amunt contracte avall ho ha fet amb 450 jugadors en nòmina. De tots ells, només 64 tenen deu o més anys d'experiència en la lliga i, d'aquests, tot just n'hi ha nou que no són nord-americans. Més precisament, que no són formats en el bàsquet nord-americà. Nou, un dels quals és Anderson Varejao. Acotat de manera diferent, amb o sense arrels als Estats Units, d'aquests 64 homes només n'hi ha nou que sempre han jugat al mateix equip. Nou, un dels quals és Anderson Varejao.

Ha arrencat l'NBA i més enllà del radi immediat d'acció del Quicken Loans Arena ha passat bastant desapercebut que Anderson Varejao comença la seva onzena temporada seguida a Cleveland, més que cap altre jugador professional de la ciutat –i això inclou els Cavaliers, els Browns de futbol americà i els Indians de beisbol–. I a aquestes onze temporades ja n'hi podem afegir com a mínim un parell, perquè avui fa exactament una setmana que el pivot brasiler i la franquícia van arribar a un acord de renovació per tres exercicis més, els dos primers garantits –i amb ells, 19 milions de dòlars–. “L'Anderson representa, dins i fora de la pista, la manera com aquesta franquícia es vol aproximar al bàsquet”, glossava el mànager general David Griffin.

Deu temporades a Cleveland fa que Varejao agafa rebots. Aquell pivot que un gener del 2002 va arribar al Barça i que en un any i mig va jugar el que va poder i el que tenia estipulat per contracte i que va aixecar un parell de lligues, una copa i una Eurolliga. Escollit pels Magic en la primera posició de la segona volta del draft del 2004 i traspassat un mes més tard als Cavaliers, Varejao no ha deixat de provocar faltes als rivals, des d'aleshores. A Cleveland, no pas a Los Angeles, Chicago o Nova York. A Cleveland, Ohio, on, com diria el mestre Faulkner, si no és per imperatiu judicial, econòmic o animal no hi estaries més de tres dies seguits a menys que fossis multimilionari o que sabessis del cert que has deixat prenyada una cosina de segon grau amb un pare i dos germans a l'atur amb prou temps lliure per venir-te a trobar al lloc més recòndit de la teva imaginació. Deu temporades, primer amb LeBron –quan va arribar Varejao, l'escollit ja hi era, i ara que l'escollit ha decidit tornar, Varejao és l'únic que hi roman– i aguantant el paraigua i defensant tot esperant Irving des que el fill d'Akron va marxar –i amb ell l'apuntador, el de les crispetes i el de més enllà. Tots.

Vertebrat en la instintiva determinació que el caracteritza, en el segon any del base nat a Melbourne a l'equip, Varejao, sense fer ni més ni menys que el que sap fer, va trobar el punt exacte de la connexió que l'unia amb la constel·lació i va establir sostres personals en punts (14,1), rebots (14,7), assistències (3,4) i minuts (36) en els 25 partits que va jugar fins que li va ser detectat un coàgul a la sang que el va deixar fora de joc. Digues-li salut (sang, esquena) o digues-li lesions (turmell, canell), els molts partits que s'ha hagut de perdre en tots aquests anys no han fet si no enfortir la lleialtat mútua entre el pivot i els Cavaliers –entre fase regular i play-off, el brasiler ha disputat 609 partits de 879 possibles, en tots aquests anys, un 69%.

Una franquícia i uns aficionats que adoren Anderson Wild Thing Varejao per sobre de totes les coses que no es diuen LeBron James, que demanen al senyor totpoderós que procuri una bona salut al pivot brasiler i que, arribats al play-off, esperen d'ell ni més ni menys que allò que sap fer: defensar i agafar rebots com un animal i tirar-se a terra per cada possessió sense amo amb l'obstinació cega, metàl·lica i buida d'un d'aquells secundaris in-dis-pen-sa-bles que magistralment poblen el món de Faulkner.