La visita del Vila-real és una bona prova per calibrar la realitat d'aquest Espanyol que ha fet de la identitat i la lluita la seva bandera. Els de Marcelino estan ben situats en la lliga, però arriben al partit després d'encaixar una derrota dolorosa en l'Europa League contra el Zuric. En la lliga són vuitens, amb 14 punts, 4 més que l'Espanyol, després de perdre també amb el València per 1 a 3 i envoltats de dubtes sobre el rendiment defensiu de l'equip. De fet, l'entrenador dels groguets ha manifestat en les darreres hores que han perdut la seguretat defensiva i que encaixant tres gols per partit és molt difícil guanyar res...

L'Espanyol està preparant una gran festa diumenge a les 5 de la tarda per portar el màxim nombre d'aficionats al Power8 Stadium i retrobar el camí de la victòria plegats, equip i grada. És un moment clau de la temporada per anar allunyant-se cada cop més de la part baixa i presentar candidatura, com a mínim a no patir. Insisteixo que el rival és bo per a l'Espanyol no només perquè arriba físicament i anímicament tocat, sinó perquè és molt jove i té un estil força definit. Per tant, ben estudiat i colpejant-los primer, els de Sergio González podrien aconseguir una victòria d'aquelles amb què es compta, ja que els tres partits que vénen ara a casa, Vila-real, Llevant i Granada són els que o t'ensorraran o t'impulsaran cap amunt.

Els de la Plana han encaixat 12 gols i n'han fet 14, i els catalans també n'ha encaixat 12 però només n'ha marcat 10.

Diumenge és un bon dia per votar sí a la victòria i sí a recuperar sensacions. Per tornar a veure somriure el millor jugador català del 2014, Sergio García, mentre esprem la millor versió de Caicedo. És un partit en què es recupera per a la causa Víctor Sánchez, que no és poc. I com diu el capità, l'hora, les 5 de la tarda, “és genial”.

Digueu-me optimista, però crec que
diumenge l'Espanyol guanyarà bé, mostrant la seva millor cara.