No és un somni impossible. La il·lusió d'un poble ha fet saltar pels aires les amenaces i milers i milers de ciutadans no han tingut por de dir al món que els catalans volem una Catalunya lliure.

Que ningú perdi el somriure; la gent d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, o de Pontons, a l'Alt Penedès, és com un de nosaltres. El fet de no haver posat urnes un alcalde qualsevol té el mateix biaix que la conducta del ministre de l'Interior espanyol, veí de Barcelona, d'acceptar denúncies falses i romandre al càrrec i no dimitir.

El somriure a la cara per lema de tot un poble, davant tanta irada expressió de la caverna i voltants. Aquest darrer parell de dies el riure, ho he de confessar, no m'ha faltat després de la setmana contra la corrupció que l'insuperable PP feia al cortijo d'en Monago. Pobre home, estava enamorat i ves per on el bomber heroic de la moral anticatalana de mànega viatgera veu que algú més, també del PP, apagava
els focs de la passió al mateix voral. Les devien veure
peludes.

I continuem immaculats de la manca de bon joc que ens aporta Luis Enrique al Barça. No juguem bé, no se sap ben bé què pretén. És valent, però amb aquest valor no s'arriba gaire lluny si no hi ha una bona estratègia al darrere. Crec que seria bo que l'entrenador del Barça es deixés aconsellar per la gent del seu entorn i que també fes ús de la videoteca. D'aquesta manera veurà totes les variants tàctiques que pot fer, però també que el lema sagrat del perfil d'aquests jugadors és el que han mamat des de sempre a Can Barça, això és, possessió de la pilota, toc, coordinació i futbol d'atac.

A partir del 9-N començarem fent un país honest, començarem immaculats, no acceptarem delators falsos, venjatius i rancuniosos directius i ens riurem dels Florentinos i els terratrèmols passats.