Les coses, a Catalunya i al Barça, es troben en plena efervescència per l'estira-i-arronsa polític i la sensació que té el barcelonisme que el nostre equip no sap ben bé a què juga. Si a això li afegim les últimes resolucions judicials respecte als temes en què s'ha trobat ficat el Barça, desgraciadament per al nostre club i per a tot el barcelonisme, i les reaccions al 9-N, tant a casa com fora, la festa no ha fet res més que començar.

Voldria fer una reflexió respecte al 9-N que crec que és important de cara als pròxims mesos o anys. Tinc la sensació, pot ser més que sensació la certesa, que tots els que tenen alguna cosa a dir en el canvi de situació de Catalunya només miren o parlen d'allò que els convé segons la posició que defensen. És a dir, l'empatia, signe d'intel·ligència i humanitat, ha desaparegut de qualsevol discurs polític. Com a exemple, tenim les valoracions d'uns i altres respecte al resultat del 9-N. Fins ara, i us puc garantir que he llegit molts diaris i he escoltat molta tertúlia política sobre el tema, només he vist que cadascú valora la part que li convé. Uns valoren la participació i el resultat positiu per al que defensen i altres la no-participació de molts catalans, més que els que han votat. Mireu, us diré què en penso, de tot aquest rebombori polític. Això només fragmenta Catalunya; els catalans estem dividits i, com diu un amic, tot això ens porta a una “italianització” de la política i, per tant, a un conflicte continu. Si us plau, Catalunya es mereix i té dret a molta més autonomia, a escollir camins, a més direccionalitat i a més reconeixement, i no per a uns quants o segons el color polític, sinó per a tots. Senyors de Madrid, no s'adonen que no respondre o fer-ho amb un simple “no és legal” no és només poc encertat, sinó que provoca més desencís i pèrdua de confiança, si encara en queda, del poble català cap a vostès? L'únic camí és la negociació d'igual a igual.

Pel que fa al Barça, la resolució judicial respecte a l'acció de responsabilitat de Joan Laporta i part de la seva junta directiva desacredita totalment l'actual junta directiva i demostra que al final van ser ells els que no van fer les coses bé. I el més trist és que no han pensat en les conseqüències per al barcelonisme i per a la imatge del club. Ho sento, però el Barça es mereix molt més.

Pel que fa al joc i els resultats, la sensació que tinc és que ja no tenim equip per al tiqui-taca, i encara menys per fer el que Luis Enrique volia, una evolució del model amb més intensitat i verticalitat. Hi ha molts jugadors que han fet molt gran el Barça amb un estil de joc i que els costa canviar o evolucionar. D'altra banda, molts dels nous no han sortit gaire bé, o simplement no existeixen, fins ara (Vermaelen, Douglas...). És a dir, l'entrenador es troba amb un equip que no pot jugar al que ell volia. Luis Enrique té una difícil papereta, però jo encara hi confio molt, en ell. Potser el que passa és que no hem tornat a fer una bona planificació.