És curiós que el millor reforç de la temporada i, potser, el jugador blaugrana que més podríem trobar a faltar aquest any, tinguin el mateix cognom: Suárez. Luis, el reforç, ja comença a ensenyar-nos per què se l'ha fitxat. Denis, el que no tenim, està sent una de les revelacions de la temporada al Sevilla. Amb només 20 anyets, el seu estil, a cavall entre Iniesta i Xavi, és d'un innegable ADN barcelonista. Havia d'estar al primer equip del Barcelona aquesta temporada, segons indicava el seu contracte, però es va optar per una cessió. Per mi, té molt més estil Barça que Sergi Roberto, per exemple. És cert que encara es pot recuperar, però també ho és que s'haurien de pagar uns calerons al Sevilla si els andalusos fessin servir la seva opció de compra. Estic convençut que tornarà aviat a vestir de blaugrana i que oferirà grans nits de joia al soci. Luis és un jugador ja contrastat. Maltractat per la FIFA un cop i un altre. El 9 del Barça té fam de títols, i es nota. Podrà estar més o menys afortunat, però es deixa la pell en cada partit. Jugadors d'aquest tarannà són necessaris a la plantilla. Per la seva raça i caràcter és, sens dubte, el Mascherano de l'atac. Pressiona, crida, s'enfada, fa currar els altres. Tot un líder que ha vingut amb la granota de fer feina. De Denis Suárez, en parlo des de fa molt de temps. No es tracta d'un article oportunista, ni de bon tros. Els que el vàrem veure sovint la temporada passada al Barça B, ja intuïem que en qualsevol moment podia fer el salt a l'elit. Entenc que Luis Enrique hagi volgut veure com evolucionava a primera abans de mullar-se definitivament, però un cop vist que sí que pot ser el crac desitjat, i tenint en compte la impossibilitat de fitxar durant un llarg període, s'ha de repescar el gallec com més aviat millor. No tinc cap dubte que el Barça del futur ha de dur el doble segell Suárez. Denis: la joventut, el talent i la perpetuïtat de l'estil, i Luis: el gol, l'ambició i la fam. Junts han d'edificar el Barça triomfant del futur recent.