No ens equivocaríem gaire si diem que el barcelonisme és ben conscient que els temps de glòria permanent del seu equip s'han acabat. L'aficionat espera alegries, és clar, però sap que ara les haurà de compartir. Això si tot va bé, que tampoc n'està del tot segur. També sembla una evidència que aquests mateixos seguidors esperen una evolució positiva tant del mètode com del rendiment de l'equip. I en aquest punt està el Barça.

Ningú ha inventat encara la fórmula màgica que faci que tots els processos de renovació siguin exitosos des del primer dia. De fet, l'estadística parla més aviat en la direcció contrària. Hi ha clubs que treballen els canvis de cicle des de la secretaria tècnica i d'altres que ho fan amb el lideratge de la banqueta. Fins i tot hi ha un tercer grup, amb el president dirigint directament les operacions. Arreu, això sí, hi ha debat perquè la màgia del futbol radica que tothom es pensa que en sap i, per tant, qualsevol aficionat es veu capacitat per opinar. Per això, es discuteixen els noms dels entrenadors o dels jugadors que es fitxen sense conèixer el rerefons de cada operació ni els interessos ni, és clar, tot el que té a veure amb l'economia. És definitivament la gràcia del futbol. I en aquest escenari viu ara el Barça, segon en la lliga espanyola i també a Europa, però ja amb tres mesos de competició que han servit a l'aficionat per fer-se una idea del que ve. I, en aquest sentit, per ser prudents, diríem que l'equip, l'entrenador i el director esportiu estan sota sospita.

El Barça 2014/15 es va presentar amb nou novetats, de les quals només Bravo, Mathieu i Luis Suárez semblen titulars. Rakitic potser també, però el dia del clàssic al Bernabéu, el partit més important jugat fins avui, es va quedar a la banqueta. Ter Stegen, Masip, Rafinha i Douglas són suplents i Vermaelen encara no ha pogut ni debutar per les lesions. Tots estan aquí perquè ho ha decidit el club, o sigui, perquè el seu responsable, Andoni Zubizarreta, ha traslladat amb èxit la seva proposta a la junta directiva i aquesta, amb Josep Maria Bartomeu al capdavant, l'ha acceptada.

Zubi és avui un home qüestionat. Allò que dèiem, de futbol en sap tothom… Amb el model de gestió actual a can Barça se sap que el president no fitxa (aclarim, aquest president), però no se sap qui té la darrera paraula per contractar un jugador, si el director tècnic o l'entrenador. O de vegades un i de vegades l'altre. L'experiència fa dubtar sobre el criteri, i per això es fa difícil des de fora trobar explicacions a les decisions que s'han pres. No és la intenció d'aquesta tribuna valorar la qualitat d'un o altre jugador ni la conveniència de la seva contractació, però sí mirar de trobar un full de ruta que expliqui les intencions del club per buscar l'objectiu final, o sigui, un equip que aspiri a competir amb els millors per tornar a aixecar els grans títols.

I totes aquestes voltes les fem per arribar a posar sobre la taula dos noms propis: el de Martín Montoya i el de Toni Kroos. El defensa català va renovar just abans de l'estiu per quatre temporades perquè Zubizarreta creu en ell com a recanvi de Dani Alves. El director tècnic va fer valer una opinió que Luis Enrique, l'entrenador, no comparteix. Montoya ha jugat noranta minuts (3a jornada, Barça-Athletic 2-0) i només ha anat convocat en sis dels quinze partits de la temporada. Per no ser, ni tan sols va sortir en l'onze titular de la supercopa de Catalunya contra l'Espanyol. Aquestes coses passen. El club, que sempre està per sobre d'un o altre entrenador, pensa amb una mirada ample mentre el tècnic el que vol és guanyar el partit següent. Si el Barça creu que Montoya hi ha de ser, hi és, i si Luis Enrique pensa que no ha de jugar, no juga. Cada un en el seu paper i cada un absolutament legitimat per tirar endavant la seva idea.

Anem per Kroos. El Barça té a tir l'alemany del Bayern. No una, dues vegades. Zubizarreta ho veu clar, però ho consulta amb Luis Enrique i decideix no fitxar-lo. Es queda amb Rakitic i Kroos se'n va al Real Madrid, si fa o no fa, pel mateix preu (quatre milions més). Zubi el volia i Luis Enrique, no. Si utilitzem el mateix criteri que amb Montoya, Zubi fitxa Kroos perquè és un jugador valorat de cara al futur del club i li diu a Luis Enrique que és un jugador més, que si vol el posi i si no l'enviï a la grada. Aquest cop, però, el criteri va ser un altre. Avui Kroos lidera la classificació de passades de la lliga espanyola i ha donat la possessió de pilota a aquest nou Real Madrid liderant l'equip des del mig centre. Només s'ha perdut 39 minuts de lliga i 87 de Champions. I el seu perfil és l'ideal per al Barça que ve. Criteris per a l'evolució. El que sigui, però que en sigui un.