El Barça està ja en precampanya electoral? Aquesta és la pregunta que es podria fer qualsevol observador de la realitat vistos els posicionaments que s'estan produint per part d'un ampli ventall de personalitats del barcelonisme. A parer meu, no hi ha indicis que els culers hagin entrat en cap període electoral, i tot fa indicar que la intenció del president actual, Josep M. Bartomeu, és exhaurir el mandat al qual estatutàriament té dret tot i no haver estat elegit directament pels socis, fins al 2016. Però s'ha produït una sobtada activació de l'escena electoral probablement produïda per dos qüestions: l'anunci del mateix Bartomeu que serà candidat a la presidència, que es pot considerar excessivament precipitat, però que era necessari per apaivagar determinades inquietuds existents a la seva junta després de la marxa de Sandro Rosell. I en segon lloc, la sentència exculpatòria en l'acció de responsabilitat per a Joan Laporta i la seva junta, la qual cosa ha rellançat amb una força extraordinària la figura de l'expresident.

Així doncs, és possible que falti molt per a les eleccions, però de candidats sembla que no en faltaran. Els confirmats a hores d'ara són Bartomeu i Agustí Benedito, que ha sortit aquesta setmana a fer acte de presència, tot i que es reserva la munició mediàtica per a una etapa més pròxima als comicis. Els principals rivals estan massa ben armats per malgastar munició. Benedito va donar la sorpresa quedant segon en les darreres eleccions que van donar com a president Sandro Rosell i fa anys que treballa la seva candidatura penya a penya, sopar a sopar. Laporta es fa pregar, però ja es veu que està en plena forma. I cal començar a sumar: la possibilitat que l'entorn de Ferran Soriano articuli una candidatura després que Marc Ingla hagi rebutjat repetir l'experiència. Els possibles candidats que sorgeixin de l'actual junta directiva: Benedito va assenyalar Toni Freixa, però també s'ha parlat molt de possibles aspiracions, de moment desmentides, de Carles Vilarrubí. I en aquesta primera tongada no podem deixar de sumar la tasca que des de fa temps fa el grup liderat per Santiago Salvat, el del jove empresari Jordi Farré, que es presentarà dijous amb el nom de Som Gent Normal i sense que estigui descartada la concurrència de Jordi Majó, que va quedar tercer en les eleccions en què Laporta va ser elegit president.

No tots passaran la precandidatura, però tot fa indicar que la divisió pot ser la clau electoral en la cursa per la presidència del Barça sigui el 2016 o abans. Com és sabut, la pilota hi té molt a dir en aquest tipus d'eleccions, però a ningú se li escapa que qui mana té a la seva disposició una maquinària electoral excepcional i, per tant, no és fàcil de batre. I encara més si el vot està absolutament dividit. Aquest és l'avantatge de Bartomeu, tot i que pot ser menor si la seva junta es fragmenta en excés. Per la qual cosa, l'èxit de la resta de candidats, fins i tot d'algú tan potent com Laporta, pot dependre d'una acumulació de forces, que ara no sembla estar madura, però en què alguns hauran de triar entre participar, sempre edificant i interessant, o intentar guanyar. Veurem qui aconsegueix posar-se el soci a la butxaca.