Ja ho deia Plató: l'ésser humà és corrupte i corromp. Només cal observar la caverna mediàtica, capaç d'inventar-se una notícia per fer mal a un dirigent polític, encara que al darrere hi hagi milions de vots. O com el PP fa pagar la factura de 1.300 milions d'euros a les víctimes del Delta i de tot l'Estat, a corre-cuita. Durant trenta anys, tots pagarem a Florentino el seu mal fer. Ser de l'equip del l'amo d'ACS al Delta ara encara deu ser molt més insòlit que abans. Les punxes deixen ferida.

El diari fals acusador, immune. La degradació política espanyola li permet. El Barça, mal ens pesi, no queda exempt de draps bruts. Ara, s'ha recusat una sentència judicial. L'objectiu de la pau social al club brilla per la seva absència. L'enveja, hom ho sap, és un dels set pecats capitals.

Un president dimitit escàpol sense donar explicacions, que anava venent el discurs de l'Espai Barça per als socis, de la cohesió social, dels canvis en els horaris dels partits... Al final, res de res. Per tot això crec que s'ha de dir que ja n'hi ha prou, prou de denúncies. No es pot esborrar la millor etapa de la història del Barça per febleses humanes, gelosia, venjances i rancúnies. Que no vagin a favor dels nostres enemics. Que treballin per al club i per fer equips competitius en totes les seccions i que fugin de la dinàmica de l'autodestrucció. Que pensin que tenen un compromís social i polític que sembla un somni. Poder construir un camp nou amb l'aval dels socis i fer pinya en el procés de la independència nacional. Ni el millor dels guionistes no hauria imaginat mai un marc tan fabulós. A ells, una persona com qualsevol altra, els déus els permeten dirigir una nau única, un privilegi només obert a gent tocada per la sort i l'atzar. En la generositat es veu la talla gegantina o mesquina de les persones.