Tots tenim a la memòria aquella inoblidable final de la copa del món de rugbi del 1995, organitzada i guanyada per una Sud-àfrica que començava a sortir del drama de la segregació racial. Un episodi de la història magníficament capitalitzat per Nelson Mandela per començar a bastir una identitat comuna entre els sud-africans, immortalitzat per la ploma brillant de John Carlin i portat als cinemes de la mà de Clint Eastwood.

Han passat gairebé 20 anys, i malauradament el més calent és a l'aigüera. La selecció sud-africana de rugbi, els Springboks, sempre havia estat vista com l'equip dels blancs, i menyspreada o ignorada –quan no odiada– per la població negra. Aquell 1995 en què el capità Francois Pienaar va convèncer els seus companys d'aprendre's les parts del Nkosi Sikelel' iAfrika afegides a l'himne nacional, només un jugador negre integrava el combinat sud-africà, però l'èpica d'aquella final i les celebracions de blancs i negres per igual van omplir d'esperança la família del rugbi d'arreu del món: l'esport de la pilota ovalada serviria d'eina d'integració i reconciliació. Les coses no han sortit com s'esperava, però. Dotze anys després de la primera copa del món, Sud-àfrica va guanyar la segona, a França, el 2007. Els jugadors negres van passar d'un a dos. Poca millora en una dècada. Aquest dissabte els Springboks van vèncer Anglaterra a Twickenham en un partit amistós. Els jugadors negres eren tres. Vint anys després, el rugbi sud-africà encara ha de guanyar-se la població negra. La comparació és demolidora. La selecció anglesa té un 27% de jugadors negres, tot i que la població negra d'Anglaterra és només del 15%. Els blancs a Sud-àfrica són menys del 10% del total d'habitants. Conscients del problema, els directius de la federació de rugbi del país han creat un pla de transformació estratègica que preveu que abans del 2020 el 50% dels jugadors de les seleccions nacionals siguin “no blancs”. El programa preveu també augmentar en 100.000 les escoles primàries on es practica l'esport. Tractant-se de rugbi, no en tinc cap dubte: se'n sortiran.