En aquesta aturada pels compromisos de les seleccions, a la premsa s'ha escrit molt sobre les actuacions del Barça i el seu paper aquesta temporada. Les estadístiques no són dolentes: segon tant en la lliga com en la Champions. El seu màxim rival és el líder de la lliga i aclapara elogis. Curiosament, han seguit una trajectòria inversa. El Barça va començar guanyant-ho tot i després ha anat de més a menys. Històricament, hi ha cicles en què la confluència de grans jugadors –que fa anys que juguen junts–, dirigits per un tècnic excepcional i amb estabilitat institucional necessària, ha conduït gairebé a l'excel·lència. Repetir la situació no és fàcil, ni aquí ni enlloc. La pregunta és si l'equip està en el camí d'assolir-ho, i llavors és quan apareixen els dubtes. Per bastir un planter triomfador, a banda de grans jugadors en totes les línies per trobar el desitjat equilibri, un tècnic capacitat i una direcció esportiva que marqui clarament el camí –a més de la lògica tranquil·litat presidencial–, es necessita temps. Els grans equips com el Barça han d'estar capacitats per aguantar les exigències dels aficionats que demanen resultats immediats. Anar partit a partit, està bé, ja que busques guanyar sempre, però la planificació ha de tenir en compte totes les variants, és a dir, a curt, mitjà i llarg termini. El Barça ha prioritzat els fitxatges de grans davanters com Neymar i Luis Suárez, que units a Messi formen un dels millors tridents ofensius del món. Nogensmenys, no només marcant gols es guanyen campionats, i aquí hem de tornar a la paraula equilibri. La sensació que es té és que hi ha un decreixement progressiu en les línies següents: un mig del camp que quan no hi són Iniesta i el director Xavi perd molta creativitat i, en canvi, no es transforma en una medul·lar rocosa i recuperadora i una defensa que compleix sense aportar una gran tranquil·litat, malgrat els canvis efectuats. S'ha de trobar l'equilibri, perquè uns atacants que tenen el gol entre cella i cella necessiten la seguretat que defensivament es respon, i això depèn de tot l'equip. És positiva la incorporació dels joves en l'actiu de Luis Enrique, que mereix un vot de confiança per la seva indiscutible entrega.