En una setmana en què no hi ha futbol, generalment l'entorn del Barça s'envalenteix i apareixen bolets per tot arreu. Aquests dos últims dies els bolets han estat Josep Lluís Núñez i Leo Messi. Anem a pams i parlem dels dos casos.

L'expresident blaugrana ha ingressat a la presó de Quatre Camins, juntament amb el seu fill, pel cas Hisenda. Era una sentència que ja s'havia dictat fa uns quants mesos i ara el jutge ha obligat a complir-la. Tots dos estan condemnats a dos anys i mig de presó per haver pagat inspectors d'Hisenda amb la finalitat d'eludir impostos de l'empresa Núñez i Navarro, en una trama de suborns. És cert que els assumptes de Núñez són privats i no tenen res a veure amb el Barça, però és normal que el museu continuï portant el seu nom? La junta directiva ha decidit que no farà cap canvi, perquè considera que s'ha de separar la condició de president i els mèrits assolits per Núñez durant el seu mandat dels seus negocis particulars fora del club. En resum, el mateix argument que han defensat per no retirar la samarreta d'Iñaki Urdangarín del Palau Blaugrana. En els dos casos, Bartomeu i companyia s'equivoquen.

Els personatges públics, encara que no els agradi i sigui injust, no poden desvincular-se de la seva vida privada. Una cosa va lligada amb l'altra. Una taca en la vida privada l'afecta en la pública. I, si no, que li ho preguntin a Gerard Piqué i les seves discussions amb la Guàrdia Urbana. Piqué és futbolista i personatge públic les vint-i-quatre hores del dia, i Núñez, el mateix. Per tant, quan l'expresident entra a la presó perjudica el nom del Barça. Només s'han de veure els titulars dels mitjans. No parlen del constructor Núñez, sinó de l'exmandantari del Barça. Per tant, la decisió més encertada hauria estat canviar el nom del museu i allunyar Núñez del club. Una mica com ha fet Convergència, salvant les distàncies, amb Jordi Pujol.

Al marge de Núñez, l'altre nom de la setmana ha estat el de Leo Messi. L'argentí ha fet saltar totes les alarmes en insinuar al diari argentí Olé que, encara que manté la idea d'acabar la seva carrera al Camp Nou, les circumstàncies podrien fer que canviés d'opinió: “El futbol dóna molts tombs. Tot i que sempre he dit que m'agradaria quedar-m'hi, de vegades no tot és com un vol”, va assegurar. Hores després, el seu pare, Jorge Messi, va intentar apagar l'incendi subratllant que les declaracions de Leo s'han magnificat i que ell està content al Barça. Tot plegat, un rosari d'equívocs que l'únic que fa és provocar certa inestabilitat al voltant del jugador i que no sé ben bé a què responen. L'únic que tinc clar és que la directiva ha d'agafar el bou per les banyes i tranquil·litzar Messi, i deixar-li clar que no pot dir el primer que li passa pel cap.

Mentrestant, poca gent parla del partit d'avui contra el Sevilla. Un matx molt important tenint en compte que els de Luis Enrique no es poden permetre una altra ensopegada a casa. Però que ningú s'enganyi. Els andalusos ho posaran molt i molt difícil. Sóc un equip rocós, que està fent una excel·lent inici de curs i que es troba en cinquena posició, a només dos punts del Barça. I atenció amb els dos cedits blaugrana al Sevilla, Denis Suárez i Gerard Deulofeu. Tots dos podran jugar avui perquè el Barça no va incloure la clàusula de la por i seran un perill per a la defensa blaugrana, sobretot Denis, que és un fix en les alineacions d'Emery i que catalitza tot el joc d'atac.