Ens estem tornant bojos o què? Després dels problemes que hi ha hagut en tots els clubs esportius de Catalunya amb la regulació de la Seguretat Social dels tècnics només faltava que possessin més pals a les rodes. A aquest ritme, els entrenadors de bàsquet del nostre país acabaran entrenant com si fóssim en l'època franquista: en la clandestinitat. Perquè l'objectiu de tots els tècnics de bàsquet de base, de tots, no és fer-se rics, sinó disfrutar del bàsquet. Però a aquest ritme... Entre uns i altres s'estan carregant l'esport de la cistella que, a Catalunya, té una salut que envegen arreu d'Europa. I què ha passat, ara? La federació catalana està fent reunions amb tots els tècnics, per províncies, en què expliquen, entre altres coses, que a partir de l'1 de gener del 2015, els títols d'entrenador cursats entre el 1999 i el 2014 deixaran de tenir validesa en si i s'hauran de completar amb uns estudis complementaris. Per fer-ho caldrà un reconeixement acadèmic, acreditar una experiència laboral i superar una entrevista de sis preguntes per constatar l'experiència prèvia, ja documentada. Es dóna l'absurda curiositat que amb el títol actual els tècnics catalans podrien entrenar al País Basc o a Andalusia, però no a Catalunya, o amb el títol nacional fer-ho en l'ACB, la LEB i l'EBA, però no un equip infantil català. Són mesures per adaptar-se als itineraris formatius de la legislació actual catalana en matèria esportiva, que depèn del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Molts entrenadors han començat a fer córrer l'etiqueta #NoPayNoCoach a Twitter, han obert un compte a Facebook i ja s'anuncien mobilitzacions. De moment, la jornada del 29 i 30 de novembre les banquetes tindran pancartes en contra de la decisió i el cap de setmana del 13 i 14 de desembre es vol que no es jugui la jornada. El que és clar és que alguna cosa s'ha de fer perquè amb aquestes mesures es perdran tècnics i es desgastaran els que continuïn.