Setmana distreta en què Messi ha alterat el dia a dia culer amb les seves declaracions i l'expresident Núñez ha entrat a la presó. Tot explicat i opinat, així que, a punt de tornar la lliga, farem una aturadeta per parlar del futbol de base del Barcelona, aquesta passió que tan poc interessa a qui més ho hauria de fer: els directius del club. Tots s'omplen la boca amb la seva tasca, però excepte un o dos (per ser generosos) ningú sap els noms dels seus entrenadors ni, és clar, d'un nen o nena (només un, eh!) de cada equip. D'anar-los a veure ja ni en parlem. Podeu fer-ne la prova...

Gerard Deulofeu, la perla del planter del Barça, jugarà demà al Camp Nou. Ho farà, però, vestit amb la samarreta del Sevilla, ja que el club blaugrana ha decidit no perdre més temps en la seva formació. Ni Zubizarreta ni Luis Enrique. Com que no defensa i és dispers, millor que es dediquin a ell els de fora. Es veu que cedit, Deulofeu veurà la llum. Una pena prescindir de tant talent. Aquesta setmana el Barça ha renovat Adama Traoré, un dels millors jugadors del filial, fins al 2018. Esperem que tingui més sort que Deulofeu i, sobretot, que els criteris de formació del penúltim tram siguin uns altres.

Qui tampoc ha tingut una bona setmana és Martín Montoya, un altre jugador del planter que viu sota sospita. Bé, de fet ja se li ha comunicat que ho té molt difícil per jugar al Camp Nou. Montoya és el quart lateral dret de Luis Enrique, fins i tot al darrere del brasiler Douglas. Més enllà de discutir la necessitat que el Barça tingui quatre homes per a aquesta demarcació (deu ser un cas inèdit en la història del futbol mundial) el fet és que cada cop hi ha menys homes del planter al primer equip del Barça. I aquest hauria de ser un motiu real de preocupació fins i tot per als directius del club, aquests a qui la foto els interessa molt, però la gestió i la protecció de tot el que representa la Masia, no tant. Per posar un exemple, el mateix vicepresident esportiu, Jordi Mestre, és capaç de prescindir d'un coordinador del planter no pas per la seva capacitat per fer bé la feina –extraordinàriament contrastada–, sinó pel seu sobrepès.

Aquesta no és la tribuna per qüestionar la feina de Guillermo Amor i Albert Puig, els darrers responsables del planter, sospitosament acomiadats per Josep Maria Bartomeu, ni la feina de Jordi Roura i Aureli Altimira, els seus substituts, que acaben d'arribar i necessiten temps per deixar petjada. Tampoc es tracta de qüestionar els resultats de la base amb els dos equips juvenils i el cadet i l'infantil A al darrere de l'Espanyol per primer cop en molt de temps (potser observant aquesta dada, la menys important de totes, els directius comencen a preocupar-se). Ni tampoc per qüestionar si l'entrenador del primer equip obre la porta més o menys que altres tècnics del passat barcelonista..., però sí per preguntar-nos si Andoni Zubizarreta i el departament de metodologia del Barça poden garantir amb la feina de tots plegats la continuïtat de la idea que ha convertit el club en la referència mundial del sector i, és clar, el seu èxit de futur. Tot és una casualitat? Parlem d'un mal moment puntual? Calen respostes perquè hi ha massa detalls que fan que els entesos estiguin realment preocupats.