Messi sap que el veritable aficionat del futbol de tot el món l'admira, sap que el culer l'estima amb fervor i també sap que el futbol espanyol, en mans de la caverna, mai no reconeixerà el seu futbol únic. España, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora, com diu el poeta Antonio Machado.

I tot per una ridícula comparació mesetaria: és clar que Cristiano Ronaldo és un excel·lent jugador, i malgrat ser un immadur té una cura exquisida del seu físic i de la seva professió. Ara bé, és obvi que no pot dur el control d'un partit i només pot ser una peça perfecta de l'engranatge d'un equip. Com que ho sap, per això està obsedit amb el noi de Rosario, el seu gran rival insuperable.

A Messi el Barça el fa home i persona i futbolista únic i el cura d'un greu problema de creixement. La relació Barça-Messi passa per damunt del munt de milions en els contractes, que hi són, però no és el fonamental. El bàsic és sentir-se estimat. I aquí és on la directiva no ha de dubtar.

El podran xiular per l'Espanya casposa. No se n'ha de fer cas. És un professional, però ha de saber que el club el vol de totes totes. I aquí el periodisme esportiu hi pot jugar un paper fonamental. També hi guanyaran. Prou d'especular que si la seva venda podria aportar tants o quants centenars de milions d'euros. El futbol es manté pels jugadors i per la il·lusió dels aficionats. Els culers serem com aficionats, pobres o més rics, amb més diners o amb menys diners, però terriblement orfes si no sabem valorar la màxima icona de la història del futbol fins al present: Leo Messi.

Patrimoni del futbol mundial, i tant que sí, però fet en el Barça i a Catalunya per haver confiat en un nen que era menut com un vailet, però llest i constant com cap. Felicitats, pibe, sempre amb tu!