Honorable gestió!
la capacitat o l'habilitat
de gestió
de la junta, almenys
fins ara
En un gran club, els problemes són de la mateixa dimensió, però la gestió també ha d'estar a l'altura. La veritat és que em fa la sensació que els problemes superen la capacitat o habilitat de gestió de la junta, almenys fins ara. Mirem el que ha passat en un any; un president va dimitir per diversos motius que es podrien resumir dient que no va fer les coses bé; el nostre club el castiguen sense poder fitxar durant un temps; en la guerra oberta entre els actuals gestors i els anteriors ens trobem als jutjats, de nou, i amb un resultat que, de moment i en espera del recurs, avala la gestió del president anterior i deixa la junta en fora de joc, si em permeteu el símil futbolístic; es fan uns fitxatges, pensant que no podrem fitxar en un temps, per garantir un equip guanyador i de futur i tenint en compte que la defensa s'havia de renovar i hi ha jugadors nous que ni tan sols juguen o poden jugar; alguns possibles precandidats comencen a aprofitar el moment per donar-se a conèixer i, en algun cas, ficar més llenya al foc amb declaracions contundents i que per al seu propi bé espero que estiguin ben documentades; hem vist un expresident (el que més temps ha dirigit el nostre club) entrant a la presó. És a dir, el mateix de sempre, però canviant algunes cares. El Barça i el barcelonisme no es mereixen tot això i cada dia estic més segur que el nostre club serveix a molts només d'instrument per als seus interessos personals, que disfressen de barcelonisme, transparència i honorabilitat.
Diumenge passat a l'estadi, vaig presenciar la gran victòria del Barça contra el Sevilla, un rival sempre difícil. Vaig gaudir molt del joc, especialment en la segona part, i em va entusiasmar veure els nostres jugadors lluitant com mai i amb una actitud guanyadora, digna del nostre club. Però també vaig presenciar la xiulada a la directiva. La veritat és que el que he sentit d'algun directiu, de gent que era a la llotja i de gent pròxima al president m'ha sorprès. No ho entenen, tot i que ho respecten. A veure, quina part del descontentament no entenen? La dels resultats? La de la planificació? La de, per dir-ho d'alguna manera, la comunicació incompleta? La de veure el Barça directament o indirectament en judicis? O la que no ens hagin dit la veritat sobre l'anterior junta directiva i el seu president?... Crec i sempre defensaré que el club és del soci i que aquest no només té el dret d'expressar-se, sinó l'obligació com a amo del club. Només faltaria.
Respecte al tema de l'expresident Núñez, he de dir que estic molt decebut com a persona, com a català i com a soci del Barça, perquè creia en la seva bona fe i honorabilitat. És realment penós veure que avui dia paraules com honor, cavallerositat, joc net i empatia no són més que paraules sense significat o que serveixen per omplir-se la boca i vendre imatge per aconseguir objectius personals. Imagino que la família de l'expresident Núñez ho deu estar passant molt malament i ho sento per ells, però la justícia ha de ser igual per a tothom. Vull acabar recordant la frase que sempre he defensat i defensaré: no es pot fer el que no es pot explicar al soci.