La trajectòria esportiva del migcampista del Girona Àlex Granell és una clara demostració que la passió i la dedicació són dos factors imprescindibles en els quals s'ha de basar la recerca dels objectius. Tal com explicava el mateix Granell en l'acurada i completa informació de Jordi Danés i Xevi Masachs ahir en aquest diari, el seu és un cas atípic. I també molt estimulant, exemplaritzant. Agafem com a punt de partida una de les seves declaracions: “Dubto que hi hagi cap jugador de segona A que hagi estat jugant en la primera regional d'abans o que no hagi jugat a divisió d'honor i sí a la primera divisió juvenil.” Aturem-nos aquí. Granell és un exemple a seguir per aquesta munió de joves jugadors de base que es desanimen o viuen amb més pressió del compte –a una edat que no toca i gairebé sempre per culpa de l'entorn– el fet de ser descartats per un club o no aconseguir fer-se un lloc per jugar en la màxima divisió de la categoria que els pertoca. Ell els demostra que disfrutar del camí és clau, independentment d'on s'arribi: “Crec que el que ha tingut més pes per arribar on sóc és que el futbol m'agrada molt. Quan t'agrada et prens cada any per passar-ho bé i intentar pujar un esglaó més.” Ell, que és mestre, sap el valor de la pedagogia i en fa virtut, de paraula i d'obra, amb tota naturalitat. Un exemple impagable, un missatge inequívoc, sense artificis ni edulcorants, basat en realitats, que ajuda, i molt, en el procés de formació integral dels joves futbolistes. I en aquests temps que corren, de desmesura i d'exageracions, aquests missatges fan molta falta. Un missatge i un tarannà que fa set anys, l'Àlex ja transmetia com a entrenador de l'equip prebenjamí del GEiEG de Girona que dirigia. Allà ja es veia com li arribava a agradar el futbol, ja donava mostres de la seva tenacitat i dels valors que l'han portat a l'elit d'aquest esport. I ho feia aplicant els seus coneixements, el reforç positiu i les ganes d'encomanar la seva passió als més petits.

L'Àlex Granell recull ara, merescudament, felicitacions: per la seva lluita, per la seva dedicació, per no rendir-se i arribar a segona A amb 26 anys. També per la temporada que està protagonitzant i pel golàs contra el Recreativo. Però el que jo vull fer és mostrar-li agraïment. Gràcies pel teu exemple, que serveix, i de molt, per encoratjar els jugadors de base. Gràcies per la feina que vas fer en aquell equip de nens de 6 i 7–que vaig viure de primera mà–, molts dels quals van tenir la sort de tenir el primer contacte amb el futbol guiats per tu. I quan et dono les gràcies les faig extensives a tots els jugadors i tots els tècnics, siguin de la categoria que siguin, que amb la seva dedicació, el seu treball i el seu missatge, es converteixen en un mirall i un referent per als joves esportistes a l'hora de superar els entrebancs i els reptes.