Leo Messi ja te els seus rècords. Estratosfèrics, per cert. Descomunals. Ja ha fet més gols que ningú a la lliga espanyola, que no és una qualsevol, i també a Europa, a la Champions, al gran torneig de clubs. Els seus darrers set dies han estat de traca i mocador, com si fins i tot ho hagués preparat per passar a la llegenda de les dues competicions durant la mateixa setmana.

I en aquest escenari, sense que ningú donés crèdit al que estava veient, va aparèixer Josep Maria Bartomeu. Allà estava, al videomarcador, al costat de Xavi, Iniesta o Sergio. Al costat dels gols del crac. El president. Barto i Messi. El club en plena descomposició colze amb colze amb un dels pocs que, estant a dins, sap què fer per a tornar l'entitat on mereix. Messi ho te difícil però el barcelonista ja li va demostrar dissabte que li està molt agraït. Al president també li van expressar els seus sentiments. I? Res de res. Bartomeu va anar a votar el 9-N reforçant el valor democràtic de la societat catalana i el seu fervor simplement per dir la seva opinió. Gran gest. En canvi, sembla que el Barça, el seu Barça -que quedi clar aquest concepte-, viu al marge. Que els estatuts diuen que està legitimat per presidir el club? I tant! I també la Constitució espanyola diu el que diu… i justament per això va anar a votar! Ell i la resta dels catalans!

El gust per la cadira de Josep Maria Bartomeu ha superat tots els límits previstos. És evident que el cap de comunicació està en el punt de mira de la Junta Directiva i que el que pot començar a tragar saliva és Andoni Zubizarreta, una altra de las víctimes del vídeo-homenatge a Messi. El cas Vermaelen i l'elaboració de la plantilla no han estat capaços per sí mateixos de generar el debat intern sobre la figura del secretari tècnic però després dels xiulets cap a la seva persona, a Bartomeu li ha canviat la perspectiva. Ara ja és diferent. Ara ja l'han tocat a ell… El president, per driblar la seva responsabilitat, buscarà caps de turc com ha fet en el cas Neymar (advocats variats i el directiu Toni Freixa, l'únic amb el càrrec buit de continguts, sense feina ni àrea assignada), el cas FIFA (destituïts els responsables de la base Guillermo Amor i Albert Puig tot i que el propi Bartomeu era el vicepresident de l'àrea esportiva quan es van cometre totes les irregularitats) o el cas avals (Bartomeu mira de posar ordre entre els socis demandants i les evidències apunten a la connexió Junta-Vicenç Pla/Robert Blanch, amb un munt d'exemples i proves). Això sí, caps de turc a l'estil Bartomeu, és a dir, sense pressa, ben cuinats, quan la majoria de la gent s'hagi oblidat de què ha passat...

El vestuari riu per no plorar. Ni Ronaldinho ni Deco, els ídols de Messi; ni Rijkaard ni Guardiola, tècnics molt importants per a ell; ni la família; ni tants companys que han ajudat al 10 a ser qui és. Bartomeu. Les excuses sobre si es tractava d'un missatge pel marcador o per la web del Barça són tan infantils que millor les deixem de banda. L'etern ego del dirigent que creu escriure la història del futbol des d'un despatx. Els gols del president. Si em permeteu, en pròpia porta.