Tot i que només s'han jugat dotze jornades de lliga, aquests últims dies ja he pogut sentir i llegir en diversos llocs com es qualificava el partit d'aquesta tarda entre l'Espanyol i el Llevant: una final per als blanc-i-blaus.

Els dos punts sumats en les cinc últimes jornades han fet saltar les alarmes entre alguns sectors de l'anomenat entorn i aquella remor tan característica quan els resultats no acompanyen ja la tornem a tenir en marxa. No és la primera vegada que passa ni tampoc serà l'última.

Per més que es demani tranquil·litat davant d'un projecte nou i que es veu clarament que encara no està assentat, els nervis i la calma no són controlables a tot arreu, i encara menys en el futbol professional actual, que acostuma a tenir poca memòria i gens de paciència. No negaré que la situació de l'Espanyol durant aquest poc més de primer quart de temporada ha estat molt irregular, amb alguns aspectes força positius, però també amb moltes altres notes que no ho són tant. Però, tot i això, segueixo pensant que la plantilla actual és, en general, millor que la de la temporada anterior i que l'aposta per Sergio González a la banqueta també. Si la feina acaba sortint, aquest és un projecte de futur, per mirar uns anys cap endavant, a diferència d'altres apostes que, personalment, em semblaven més pedaços per tal de sortir-se d'una situació puntual compromesa, però, en canvi, amb molt poca volada. Amb això no estic afirmant que el partit d'avui amb el Llevant no sigui important. És transcendent, perquè una altra ensopegada dispararia del tot les alarmes, i més, amb una junta general d'accionistes a celebrar al cap de dos dies, però en cap cas es tracta d'una final. Una final és determinant, decisiva, sense possibilitat de fer marxa enrere. Suposa guanyar o perdre un títol, salvar o no una categoria en només noranta minuts. En canvi demà, passi el que passi, quedaran encara vint-i-cinc partits més, setanta-cinc punts en joc, i segurament encara altres alts i baixos per acabar de consolidar un projecte en el qual seria bo que confiessin tots els càrrecs de responsabilitat del club.