Aquests últims dies el món del futbol viu consternat per la mort del seguidor ultra del Dépor Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, durant una batalla campal entre el Frente Atlético i els Riazor Blues en la prèvia del partit. Ara tothom busca solucions o excuses per justificar allò injustificable, però el que s'ha d'aconseguir una vegada per totes és que els clubs de futbol no aixopluguin els violents ni els donin cobertura. És indignant que aquestes persones utilitzin el futbol com a simple excusa per provocar aldarulls, i no s'hi val a dir que uns són d'extrema dreta i altres d'extrema esquerra. Aquí no estem parlant ni de política ni d'ideologia. Parlem de posar fi a la xacra de la violència.

La policia continua indagant tot el que va passar aquell diumenge tràgic a la vora del Manzanares. Que si les dues aficions van quedar per esbatussar-se, que si el Frente va parar una emboscada als gallecs, que si els agents de policia no van saber reaccionar, etcètera. Tot això forma part de la investigació policial, però no deixem que els arbres ens tapin el bosc. Cal actuar des de l'arrel i resoldre el problema d'origen. Un problema que fa temps que es viu dins del futbol i que només uns pocs, com ara per exemple l'expresident del Barça Joan Laporta, van decidir actuar-hi, encara que tingués greus conseqüències per a la seva vida privada.

L'Atlético de Madrid ha anunciat que expulsarà el Frente Atlético del Calderón, però ha calgut una mort perquè els caigués la bena dels ulls. Quan els radicals de l'Atlético cridaven contra Aitor Zabaleta –un seguidor de la Real Sociedad assassinat el 1998 per un ultra matalasser– o contra el jugador del Sevilla Antonio Puerta, la directiva en feia cas omís. Ningú se'n responsabilitzava, tot i que és una clara apologia de la violència.

Però com es pot resoldre aquesta problemàtica? Com es pot allunyar els violents dels camps de futbol? Tan fàcil com no deixar-los entrar als recintes esportius. La immensa majoria d'aquests aficionats, millor dit, d'aquests indesitjables, estan fitxats per la policia, que coneix les seves activitats. És fàcil identificar-los i saber qui és qui. Per tant, també hauria de ser fàcil prohibir-los entrar als camps de futbol, ja sigui a través d'una ordre judicial o a través d'una ordre del mateix club. Això sí, el president ha de tenir valentia per fer aquest pas endavant i no s'ha d'acovardir; i també ha de tenir l'ajuda de les institucions polítiques i del futbol que han de castigar aquests grups o, fins i tot, aquells clubs que els donin empara.

De moment, sembla que ja s'estan prenent les primeres mesures i esperem que no es desinflin com un soufflé. El president de la LFP, Javier Tebas, ha anunciat que aquells clubs que col·laborin amb els ultres podrien rebre una dura sanció econòmica i, fins i tot, perdre la categoria. Mentrestant la comissió estatal contra la violència ha proposat una multa de 60.001 euros i la prohibició de cinc anys d'accés als recintes esportius per als 88 ultres que van participar en la batussa multitudinària de Madrid.

Però un dels aspectes més controvertits d'aquest cas és que es jugués el partit entre l'Atlético i el Deportivo quan Jimmy ja estava clínicament mort. Aquest encontre mai s'hauria d'haver jugat, tot i que els diferents estaments esportius es tiren les culpes els uns als altres. Una situació esperpèntica que deixa al descobert les vergonyes del món del futbol.