Una de les influències més clares en l'evolució del futbol entre mitjans de la dècada dels quaranta i principi dels seixanta del segle passat la van exercir els equips, jugadors i tècnics hongaresos. El màxim exponent en va ser la selecció campiona olímpica a Hèlsinki el 1952, que dos anys més tard va perdre la final del mundial contra Alemanya quan era la màxima favorita. La història d'aquest equip, els magiars màgics, té un zenit: la victòria i l'exhibició de joc contra la selecció anglesa a Wembley el 1953, de la qual fa poc, el 25 de novembre, es va complir el 61è aniversari.

Indiscutiblement, el seleccionador Gusztáv Sebes va tenir a la seva disposició un grup de jugadors amb un talent impressionat, però hi havia moltes més coses en l'eclosió d'aquell grup. La capacitat de gestionar-lo i de fer-los practicar el que s'ha denominat com l'origen del futbol total requeria un alt nivell d'experiència i coneixements per part del tècnic, tant en l'aspecte tècnic com en el tàctic i de preparació física. Sebes els tenia, en bona mesura perquè formava part d'un corrent profundament innovador, pel que fa a la tàctica, que es va forjar entre els entrenadors hongaresos durant la dècada dels cinquanta. Els fets ho constaten. Si fem una ullada als dos clubs europeus que van dominar el continent entre el 1946 i el 1956 ens trobem que el primer va ser el Torí (1946-49) en la formació del qual van ser decisius els hongaresos Andras Kuttik i Ernest Erbstein i el segon, el Honved de Budapest (1950-56), que aportava més de la meitat dels jugadors titulars de la selecció.

Kuttik (Budapest, 1896 - Agno, 1970) i Erbstein van ser uns pioners en aquesta renovació. El primer va jugar un paper decisiu posant les bases del club de Torí, tot i que hi va estar un període de temps curt, entre el 1942 i el 1943. La seva decisió d'implementar el sistema de la WM va ser clau per als posteriors grans èxits dels torinesos, per exemple els cinc títols de lliga italiana consecutius. Més consistent va ser l'aportació d'Erbstein (Nagyvarad,1899 - Superga, 1949). Va ser un estudiós de la tàctica i les innovacions procedents d'Anglaterra i també va treure profit de les seves experiències com a jugador a Itàlia i als Estats Units, on va anar per la seva professió (era agent de borsa) i on va jugar amb els Brooklyn Wanderers de l'American Soccer League. Erbstein va desenvolupar tota la carrera com a entrenador a Itàlia. Va dirigir el conjunt grana la temporada 1938/39 i en va ser director tècnic una dècada després.

La seva figura va ser molt important, especialment pel bon ull pels fitxatges. Per exemple, en la seva primera etapa va portar amb ell el porter Aldo Olivieri, recent campió del món, tots dos procedents del Lucchese. Tot i que per culpa de les lleis racials feixistes de la Itàlia de Mussolini va marxar d'Itàlia el 1938 pel fet de ser jueu i no voler exposar la seva família, es va mantenir en contacte amb el club torinès des de Budapest. Va recomanar fitxatges i donar consells al president Ferruccio Novo, de manera que es va convertir en uns dels arquitecte del projecte a distància. El 1944 va ser tancat en un camp de treball pels nazis, però es va poder escapar i fugir d'Hongria. Un cop acabada la guerra va tornar al Torí, on es va convertir en el director tècnic (1948/49). Des d'aquesta posició va seguir marcant les línies de treball del primer equip, gràcies als seus coneixements de preparació física (va ser un dels primers a fer evolucionar els escalfaments), també va ser precursor en el treball de la pressió i els moviments sense pilota. Les seves grans dots dialèctiques també van ser decisives per consolidar una plantilla que va patir el tràgic accident de Superga, on van morir 31 persones, entre elles els divuit jugadors i el cos tècnic.