El futbol és un esport meravellós. No es necessita gairebé res per jugar-hi. Tothom hi pot participar. Un partidet improvisat amb dues motxilles d'escola fent de porteria, un torneig de punteria intentant tocar la paperera o un rondo amb el paper de plata de l'entrepà. Qualsevol moment és bo per gaudir del futbol.

Però als estadis, des de la quarta catalana fins a la Champions League, es viuen situacions desagradables cada setmana. “Coses del futbol”, diuen alguns. Insults a l'àrbitre, amenaces als jugadors rivals, vexacions als jugadors d'altres ètnies o, fins i tot, agressions físiques entre aficions rivals. El fatal succés que es va produir fa uns dies al voltant del Vicente Calderón no és un cas aïllat.

En el moment en què grups radicals s'enfronten amb armes, la mort és simplement una qüestió d'atzar. Durant anys, hem hagut de viure situacions desagradables. “Coses del futbol”, que diuen alguns. Eto'o, fart dels crits de mico que ressonaven darrere una de les porteries de La Romareda, va voler marxar del partit. Al final el van convèncer. “Tranquil, Samu. No els facis cas. Són coses del futbol.” Gurpegi va ser sancionat per dopatge i, després de complir la sanció corresponent, encara avui dia ha d'escoltar autèntiques bestieses en molts estadis de primera divisió. “Deixa'ls estar, Gurpe. Són coses del futbol”, li diuen. Altres aficions prefereixen fer burla de la mort sobtada de futbolistes d'equips rivals. Tràgics desenllaços convertits en objecte de broma per una multitud fins ara protegida. Els àrbitres no ho reflecteixen en l'acta del partit. “No és tan greu. Són coses del futbol”, deuen pensar. I és que al voltant del futbol de competició hi ha certs comportaments que s'assumeixen com a normals.

És impensable que algú escridassi el carnisser del barri perquè el pernil tenia massa greix, però acceptem que els aficionats d'un equip s'esperin a la sortida del pàrquing de l'estadi per colpejar els cotxes dels seus propis jugadors després de perdre un partit a casa. Perdonin, però jo no accepto cap acció de violència verbal o física. I encara menys em resigno a pensar que són “coses del futbol”.