Esti­mat Ser­gio González, no s'alarmi pel que escriuré, però vostè és, des que va aga­far la ban­queta de l'Espa­nyol, el sos­pitós habi­tual de l'entorn blanc-i-blau. És un interí en el càrrec, i li dic, amb con­fiança, que l'aposta va ser moti­vada per les urgències econòmiques de l'enti­tat. És vostè com un Post-it d'aquells grocs que es posen sobre la nevera per recor­dar un fet pun­tual i després llançar-lo a la brossa. No té el pedigrí, ni el currículum ni les bases sòlides d'un entre­na­dor de llarg recor­re­gut a pri­mera, i no es pot per­me­tre cap errada perquè vostè ha de demos­trar la seva vàlua, perquè, per desgràcia, ho té tot per demos­trar. La seva com­pa­nyo­nia amb els juga­dors tam­poc agrada. Què es pensa, que és encara un juga­dor més del ves­ti­dor!? I els seus can­vis tàctics cons­tants, això denota que no sap a què juga el seu equip. Per no par­lar de la seva gosa­dia en el derbi. A qui se li acu­deix jugar amb només dos defen­ses con­tra el Barça i mar­car el pri­mer gol del par­tit! Va ser una autèntica teme­ri­tat de novell. Després passa el que passa i el seu equip acaba gole­jat. Qui­nes coses té, senyor González! Li falta molt fut­bol per apren­dre! No sé on li han donat el car­net d'entre­na­dor, però encara està molt verd. A més, el seu voca­bu­lari en les rodes de premsa és massa pla i sen­zill; no té un posat culte. Ara que ningú ens escolta, es nota massa que vostè és de l'Hos­pi­ta­let i no ha vist gaire món, i més enllà de la Coru­nya i València, no coneix res més. Tots sabem que tard o d'hora li arri­barà la des­ti­tució i que els juga­dors li faran el llit. Ja va sal­var una pilota de set con­tra el Lle­vant, però ara tot es pot pre­ci­pi­tar en els pròxims par­tits, con­tra el Gra­nada i el Rayo Valle­cano, i oblidi's de men­jar-se els tor­rons com a entre­na­dor blanc-i-blau. Pensi que li faríem un favor, perquè s'està posant massa gras i ja no té aque­lla silu­eta de fut­bo­lista. I per aca­bar-ho de rema­tar, es diu González, un cognom massa comú. Ho té magre.