Simplement, guanyar

El Barça ha aca­bat pri­mer la lli­gueta d'accés als vui­tens de final de la lliga de cam­pi­ons. Era el que bus­cava i ja ho té. Rivals més sen­zills i tor­nada a casa. Nou objec­tiu: els quarts de final. No n'hi ha cap altre, i pot­ser ja va sent l'hora que el bar­ce­lo­nisme ho assu­meixi: l'equip de Luis Enri­que viu del fons i pres­cin­deix de la forma, una senya d'iden­ti­tat asso­ci­ada a un pas­sat no gaire llunyà que fa per­dre totes les com­pa­ra­ci­ons amb el pre­sent (i fa la sen­sació que també amb el futur) i que des­torba la famosa evo­lució que Josep Maria Bar­to­meu, Andoni Zubi­zar­reta i Luis Enri­que sem­bla que han pre­pa­rat per a l'enti­tat.

El mètode que va con­ver­tir el Barça en la referència mun­dial del fut­bol pre­senta diver­ses posa­des en escena, una de les quals el curiós 3-4-3 que Luis Enri­que va uti­lit­zar con­tra el PSG. Des d'aquesta modesta tri­buna s'aplau­deix la ini­ci­a­tiva i la idea d'omplir el mig del camp, avançar la línia de pressió i con­tro­lar el par­tit des de la pos­sessió de la pilota per evi­tar els con­tra­a­tacs dels fran­ce­sos. El resul­tat va ser bo. La manera com es va asso­lir, en fi... 3 a 1. Tres punts. Quinze en total. Tants –diran alguns– com el gran Bayern de Pep Guar­di­ola.

Pot­ser per a molts afi­ci­o­nats no hi ha res més a dir. Pel peri­o­disme en el qual cre­iem i pel sec­tor de segui­dors que pen­sen que el que es va veure dime­cres sobre la gespa del Camp Nou mereix alguna reflexió més, aquí va la meva. El Barça de Luis Enri­que no va gua­nyar el par­tit pel joc, sinó per l'efec­ti­vi­tat gole­ja­dora dels seus cracs. Per als amants dels números, tant el Barça com el PSG van xutar nou vega­des, cinc entre els pals: els blau­grana van fer tres gols i els de Lau­rent Blanc, un. Per als que miren tot el que passa abans que la pilota toqui la xarxa rival, val a dir que en l'aposta de l'entre­na­dor del Bar­ce­lona la moneda va sor­tir cara, però que els meca­nis­mes uti­lit­zats man­te­nen la pre­o­cu­pació sobre la fia­bi­li­tat de l'equip. La raó? La pre­pa­ració. Luis Enri­que va con­fir­mar que la dis­po­sició tàctica es va par­lar a la pis­sarra, però, per falta de temps, no es va tre­ba­llar com cal­dria als camps d'entre­na­ment. Es va notar. Mat­hieu, gens acos­tu­mat, va fer aigües per tot arreu; Bus­quets i Ini­esta, savis en la matèria, al·luci­na­ven amb tanta anar­quia i tan poc con­trol; Xavi, des de fora, es devia men­jar les ungles, ja que aquest era un par­tit mera­vellós per a ell; Messi juga massa lluny de l'àrea i així ho rei­vin­dica cada cop que la tre­pitja; Ney­mar i Suárez van fer dos gols, però són tan bons que els seus par­tits medi­o­cres saben greu... En defi­ni­tiva, 3-1. Tres punts. Fons. Es juga a gua­nyar. Veu­rem si tot ple­gat ser­veix a l'hora de la veri­tat.

Victòria, per cert, sense la majo­ria dels fit­xat­ges (espe­ci­al­ment dolorós per a Raki­tic, titu­lar en els par­tits menors i suplent con­tra el Madrid, el València i el PSG. I per ser jus­tos, Zubi­zar­reta l'ha encer­tat amb Ter Ste­gen. Por­ter per al Barça). El direc­tor tècnic, com anunciàvem no fa gaire, ja ha estat negat pel seu pre­si­dent. Diu­menge pas­sat, en el ple del con­sell de penyes, Bar­to­meu va recor­dar que Zubi acaba con­tracte l'any 2016 i que l'aposta pel con­trol espor­tiu del futur de l'enti­tat es diu Luis Enri­que. Car­les Puyol, aspi­rant a direc­tor espor­tiu, deu haver rebut amb entu­si­asme la notícia. Un dia més, el pre­si­dent en cam­pa­nya elec­to­ral, pagada per tots els socis i en clara com­petència des­lle­ial amb la resta d'afi­ci­o­nats bar­ce­lo­nis­tes amb aspi­ra­ci­ons de pre­si­dir el Bar­ce­lona.

La des­na­tu­ra­lit­zació del joc del Barça no és una crítica, sinó la cons­ta­tació d'una rea­li­tat. No sabem si el mètode evo­lu­ci­ona, però, de moment, és evi­dent que camina –dei­xeu-m'ho dir així–. Cap a on? Espe­rem que els res­pon­sa­bles ho tin­guin clar, perquè, de viure de les estre­lles de torn, el bar­ce­lo­nisme en té molta experiència i també, l'evidència que en aque­lles èpoques, la majo­ria de la història del club, els títols eren menors i escas­sos. Espe­ra­rem.