Adama Traoré va marcar un dels vuit gols que el Barça va fer dimarts a la nit a l'Osca en el partit de tornada dels setzens de final de la copa. El jugador del filial del Barça va néixer fa divuit anys a l' Hospitalet de Llobregat, els seus pares són de Mali i van arribar a Catalunya fa tres dècades. Al final del partit, Adama va ser un dels jugadors que van parlar a la zona mixta davant les càmeres de TV3. El jugador va parlar amb el periodista en català i quan va es va acabar la conversa, el seu interlocutor va destacar, com a colofó a la seva intervenció al final de la retransmissió, el fet que Adama s'havia expressat en un català correcte.

No és la primera vegada que escolto una referència similar després d'unes declaracions d'Adama. I la qüestió que em ve al cap és sempre la mateixa. Què hi ha de sorprenent que un jove de 18 anys, nascut a Catalunya i que ha fet la seva escolarització en català s'expressi correctament en la llengua del seu país? Els que ho diuen pensen que és sorprenent que parli en català perquè és negre, o perquè és de l'Hospitalet? A mi el que em sembla sorprenent és que el seu company de club Martín Montoya, de 23 anys i nascut a Barcelona, parli sempre en castellà, o que l'entrenador –Sergio González– i el capità de l'Espanyol –Sergio García–, tots dos nascuts també a Catalunya, també parlin sempre en castellà. Això sí que em sorprèn. Puc entendre que parlin en castellà normalment si són de famílies castellanoparlants i el seu entorn social i laboral també ho és, però que mai parlin en català no m'entra al cap. I que no em vinguin amb l'excusa que s'expressen millor en castellà. Van estudiar o no van estudiar en català? No recorden res del que van aprendre?

Posats a demanar, també estaria bé que l'entrenador del Barça, Luis Enrique, resident a Catalunya en diverses etapes des de fa molts anys, s'expressés alguna vegada en català, igual que Leo Messi, que bé que va ser escolaritzat en català. És clar que si ni Johan Cruyff, quaranta anys ja a Catalunya, és capaç de dir quatre coses en català...

El millor de tot, o el pitjor, és que fa la sensació que en l'ambient futbolístic ja els està bé aquesta situació. Als jugadors els pregunten en català i ells responen en castellà –Rakitic ho fa amb accent andalús–. Fins i tot els que fa anys que estan al Barça i a l'Espanyol no fan el pas de dir els tòpics habituals en català. M'atreviria a dir que fins i tot hi ha un retrocés en jugadors no nascuts a Catalunya que no fa tant s'expressaven alguna vegada en català. No demano que facin cap conferència en català i entenc que si volen expressar bé coses importants en una entrevista en profunditat o en una pregunta compromesa en una roda de premsa parlin en la seva llengua materna, però podrien fer el petit esforç d'aprendre a dir també en català les quatre frases que repeteixen sempre davant dels periodistes.