En el minut 65 del Barcelona-Osca de dimarts passat, un sector de l'afició del Barça va començar a cridar “Douglas, Douglas!” després que el lateral brasiler intentés fer un driblatge curiós que va acabar amb una falta a favor seu. El jugador, que ja ha demostrat que no està capacitat per competir amb la samarreta del Barça, va rebre el gest de l'afició molt més des de la llàstima que no pas des de l'admiració. Un gran detall dels seguidors barcelonistes, però un autèntic desastre per a la institució. L'anècdota és un exemple més de fins a on està arribant el menfotisme de l'afició barcelonista.

Aquest tema, el del pobre Douglas, és una de les patates calentes amb què conviu el Barcelona de Bartomeu. A punt de finalitzar el 2014, amb el club pujant i baixant les vies de la muntanya russa en què s'ha instal·lat (tant a la gespa com als despatxos), el president va fent passes endavant i sovint de manera desesperada per mirar d'arribar al 30 de juny del 2016, data final del mandat heretat de Rosell. Encara que li produeixi malsons, haurà de convocar les eleccions.

I en això està. Bartomeu ha entrat en una dinàmica electoral que impossibilita el desenvolupament normal del dia a dia i que perjudica la imatge de l'entitat, tacada per molts assumptes i allunyada dels valors que al llarg de la història l'han portat a guanyar-se a pols el meravellós cognom Més que un club. Ahir hi va haver el tradicional dinar de Nadal amb els mitjans de comunicació que va comptar amb una breu exposició de Bartomeu davant els periodistes fent voltes al món que li interessa. No hi va haver opció a preguntes. Tampoc s'ha convocat la roda de premsa de balanç de final d'any, la qual cosa impedeix que el soci tingui respostes a moltes de les seves preguntes (no dels periodistes, no, dels socis i seguidors del Barcelona) en un moment en què el club dóna massa símptomes d'estar descavalcant-se de l'èxit. Silenci. Aviat el TAS dictarà sentència sobre el cas FIFA per la Masia. Parlarà el president, aleshores? O parlarà només si el Barça en surt afavorit?

Tot, una vegada més, a les mans de l'equip de futbol de Luis Enrique. No és estrany que en el citat dinar, el president parlés meravelles del seu entrenador i poc menys que li entregués les claus del futur del club. I de Zubizarreta? No, és clar, res de Zubi. El director esportiu ja no suma i estem en campanya. El bo de l'Andoni està més fora que dins. I aviat, potser quan calgui la propera cortina de fum, parlarem de Carles Puyol. I així anar fent...