El Barça ha estat un dels temes de conversa de les llargues sobretaules d'aquests dies en els dinars i sopars d'empresa, amb els amics i excompanys de classe i segur que també ho serà els dies de Nadal i Sant Esteve. Després de degustar els torrons, als que encara els quedi un raconet si la sopa de galets, la carn d'olla i el rostit no els han atipat prou, i d'esgotar els últims glops de cava, l'arribada del cafè i algun digestiu serà un excel·lent moment perquè els barcelonistes de totes les famílies discuteixin sobre com veuen el futur de l'equip de Luis Enrique. En aquests casos, sempre hi sol haver els optimistes i els pessimistes. Els que ja es veuen tornant a la font de Canaletes i els que tremolen amb la possibilitat de veure l'etern rival celebrant un doblet a la Cibeles.

Ara mateix, però, m'atreviria a aventurar que la sensació que predominarà serà la de la incertesa més absoluta. Que costarà més que en altres anys que algú s'inclini cap a alguna de les dues postures. És complicat saber si la temporada acabarà amb un títol a les vitrines o amb una nova decepció. La realitat és que el Barça és segon en la classificació de la lliga i que la distància amb el Real Madrid no és insalvable quan encara no s'ha completat ni la primera volta. En la Champions, l'equip ha passat primer de grup i en la copa del Rei s'ha superat la primera eliminatòria amb solvència. Les estadístiques, com molt bé ha recordat Luis Enrique, són positives perquè l'equip és el menys golejat del campionat i en la faceta golejadora es mou també en xifres més que acceptables. Els números no enganyen i ell, com a entrenador, té tot el dret a aferrar-se a aquesta realitat.

Però llavors, què provoca aquesta sensació de desconfiança en l'entorn? Xavi, coneixedor del barcelonisme, ha detectat en l'ambient certa “negativitat” i Iniesta deia l'altre dia al canal del club que volia contribuir amb el seu joc a aconseguir títols perquè “el soroll que hi ha a fora es pugui calmar”. És l'opinió de dos pesos pesants i s'ha de tenir en compte. Avalat per les xifres i per l'evident marge de millora que té l'equip, Luis Enrique reclama que es vegi el got mig ple i no mig buit, però amb el que hem vist en aquests primers quatre mesos de competició és totalment lògic que molts barcelonistes encara estiguin plens de dubtes sobre les possibilitats reals de l'equip per afrontar els grans reptes que vindran més endavant.

I això passa perquè en l'aspecte col·lectiu l'equip encara no acaba de rutllar, o almenys no prou per pensar que es podrà jugar en igualtat de condicions contra equips com el Real Madrid, el Bayern de Munic i el Chelsea. Les grans individualitats com Messi i Neymar estan responent i no es detecten casos flagrants de molt baixa forma. Caldrà esperar i deixar treballar Luis Enrique per poder-nos situar en algun dels dos bàndols. Ara mateix, però, es fa difícil. Molt.