El vaixell del Barça és al bell mig de l'oceà. Luis Enrique governa el timó amb fermesa. Els seus jugadors fan avançar la nau. Veure terra seria tornar a fer trempar la gent amb el futbol i tornar a poder guanyar-ho tot, però de moment tot és aigua i tan aventurat és fer actes de fe com veure-ho tot perdut. És més realista deixar-se guiar per les estrelles. I què diuen les estrelles? Començant per les males notícies, si després de gastar 160 milions l'estiu passat continuem trobant a faltar, com a mínim, un central de rendiment immediat i un lateral dret que tanqui l'era Alves, vol dir que la renovació de la plantilla, a més de tard, s'ha fet malament i això no dóna facilitats a l'entrenador. L'afició no s'acaba d'engrescar amb el que veu i al Camp Nou hi falta gent. L'equip té dificultats per imposar el seu guió de partit fora de casa, on ha perdut capacitat ofensiva (a casa, 3,6 gols per partit; a fora, 1,5) i ho ha pagat amb dos empats evitables (Màlaga i Getafe) i el lideratge de la lliga. Els canvis tàctics i les rotacions constants van en contra de la fluïdesa i la precisió del joc, perquè no és fàcil consolidar automatismes, ni que els jugadors nous s'adaptin més ràpidament. Malgrat tot això, continuem veient les estrelles que marquen el rumb. El nivell defensiu de l'equip és molt alt (7 gols en 16 partits); funcionen la pressió, el balanç defensiu i la porteria; la localització del joc és majoritàriament a camp contrari; i la possessió és sempre molt alta. La implicació dels jugadors i el retorn de Messi parlen a favor de Luis Enrique i que homes com Piqué, Pedro i Alba tornin a semblar els que eren després de molts mesos sota mínims avala el pla de regeneració del grup. L'estratègia fa patir menys al darrere i dóna rèdits al davant. Luis Suárez i Rakitic tot just han donat senyals de vida, però la seva adaptació farà créixer l'equip. El Barça del final de cicle necessitava un trànsit per sortir del bloqueig. Encara està lluny de l'objectiu, però té el rumb a la vista. Només li falta temps.