Fa pocs dies, el president de la UEFA Michel Platini va inaugurar a Comines-Warneton, Bèlgica, un monument al centenari de la treva de Nadal del 1914, durant la qual soldats dels dos bàndols que s'enfrontaven en la Primera Guerra Mundial van disputar –entre molts altres actes de confraternitat– partits de futbol. La intenció d'aquest article no es resseguir els esdeveniments i els seus protagonistes, que d'altra banda ja s'han divulgat abastament en pel·lícules (entre les que sobresurt Joyeux Nöel), llibres o treballs periodístics i històrics, sinó mostrar alguns punts de la interrelació entre un esport que estava en ple creixement i expansió i el conflicte bèl·lic. La primera pregunta seria per què els soldats van disputar un partit de futbol i no d'un altre esport? Aquesta qüestió ens obliga a buscar els factors pels quals el futbol i no, per exemple, el rugbi, gaudia de popularitat entre els soldats.

Si ens situem en el context previ a la guerra, constatem la puixança del futbol basada en la presència, entre altres elements, d'estructures fonamentals i cohesionadores com la International Board (1886), formada per les quatre federacions britàniques que vetllaven per les regles del joc; la Federació Internacional de Futbol Associació (1904), que unificava i establia criteris en l'àmbit internacional; i la creació de diversos campionats en l'àmbit continental, entre els quals la lliga anglesa (1888/89). Aquests factors (dels quals no disposava el rugbi i altres esports), conjuntament amb la difusió a través dels agents de transmissió britànics (soldats, administració colonial, comerciants, etcètera) van propiciar el naixement d'un mercat, afavorit per un període de prosperitat i d'una audiència que generava demanda.

Així doncs, la declaració de la guerra, el 1914, va generar la mobilització de molts soldats que ja eren consumidors i/o practicants del futbol, fet que els predisposava. A més, en comparació amb el rugbi, ressaltava el seu component de joc, més lúdic. En aquesta mateixa línia, s'ha de tenir en compte que, en un context de violència extrema com és una guerra, el rugbi és considerava massa violent. Aquest i altres factors van contribuir que els diferents regiments i companyies formessin els seus equips representatius de futbol. Tampoc s'ha de menystenir, gràcies a aquest vessant més d'entreteniment, la seva hipotètica incidència a poder frenar intents d'insubordinació, per exemple.

Aquesta presència en el dia a dia dels exèrcits i la senzillesa de les seves regles van contribuir a la capacitat de convertir-se “en un llenguatge comú”, –com va destacar el president de la UEFA, en el seu discurs de record del centenari de la treva– i van fer del futbol un element més de relació durant la treva. D'aquesta manera, al final de la guerra, el futbol va veure augmentat el seu reconeixement i durant la dècada dels anys vint es va produir un auge que va culminar amb la disputa de la primera la copa del món el 1930.