La llegenda de l'incansable Yuki Kawauchi
Es miri per on es miri, la història del maratonià japonès Yuki Kawauchi desperta passions i trenca esquemes per molts motius. Amb 27 anys, la seva trajectòria es troba a mig camí entre el Citizen runner, tal com l'anomenen els seus compatriotes per la seva condició de corredor popular sense patrocinadors, i el del Kamikaze de la marató, com l'han batejat a Occident fascinats pel seu costum de disputar una mitjana de deu maratons anuals amb una preparació autodidacta i escassa, amb poc quilometratge d'entrenament (uns140/150 setmanals). Fins aquí, la història podria trobar paral·lelismes amb d'altres corredors tocats per la passió dels 42,195 km. L'excepcional del cas és que amb aquestes condicions l'atleta en qüestió és capaç d'aconseguir marques de màxim nivell i ocupar places d'honor en algunes de les grans maratons internacionals. El fenomen Kawauchi va esclatar el febrer del 2011 quan va ocupar la tercera posició, primera entre els japonesos, en la marató de Tòquio amb un gran registre de 2h08:37. En l'atletisme espanyol, per exemple, caldria retrocedir fins al 2006 per trobar un registre millor. Aquest podi a Tòquio li va obrir les portes al mundial de Daegu (Corea del Sud), on va ocupar la divuitena posició i va contribuir decisivament al segon lloc de la selecció japonesa en la classificació per equips, sense estar ni tan sols federat. Ja abans del seu esclat a la capital japonesa havia rebut ofertes per formar part d'algun equip professional, però aquest salt de qualitat no li va fer canviar gens ni mica la seva filosofia de vida. Posteriorment, es va quedar fora dels Jocs de Londres, va rebaixar la seva marca personal a Seül (2h08:14) i va tornar a signar un divuitè lloc en el mundial de Moscou 2013.
Tot i haver acreditat ja vuit maratons per sota de les 2h10, Kawauchi continua exercint de funcionari en un centre educatiu per a adults i dedica els matins a fer una única sessió d'entrenament. “Els funcionaris japonesos no podem acceptar ingressos per un altre tipus de treball o negoci. Corro per divertir-me. No em motiven els diners. Corrent no m'hi guanyo la vida i, per tant, no sóc un corredor professional”, va declarar fa uns dies en una entrevista a Gerardo Prieto, coordinador d'atletes d'elit en les últimes temporades de la marató de Barcelona i que ha aconseguit que el fenomen nipó faci un forat a la seva agenda i estigui en la llista de sortida de la pròxima edició de la Cursa dels Nassos, el 31 de desembre. La invitació també s'estenia per a la mitja marató de Barcelona, però Kawauchi ja ha comprovat que aquell cap de setmana li toca treballar i, per tant, no hi podrà competir. Per l'edició del 2016, en canvi, sí que s'ho pot programar i encaixaria perfectament en el seu calendari si a finals d'any és capaç de guanyar-se en la marató de Fukuoka una plaça per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.
Kawauchi tancarà el 2014 a Barcelona després d'haver completat onze maratons en un any. Aquest mes, per exemple, va guanyar les de Hana (2h13:43) i de Hofu (2h09:46), diumenge passat, amb només quinze dies de diferència. El citizen runner explica que abans de competir dedica fins a dues hores als estiraments i que després té especialment cura de l'alimentació, a més d'alternar banys d'aigua calenta i freda per minimitzar la fatiga. A vegades també se serveix de l'acupuntura. Kawauchi també s'ha fet popular per les seves espectaculars arribades a la meta. Serra les dents, tanca els ulls i es llança com un kamikaze a la línia d'arribada amb un rictus de plena agonia. Admet que la seva capacitat agonística supleix la seva falta d'entrenament i d'altres limitacions físiques. Amb més o menys preparació, segur que serà tot un espectacle veure el fenomen japonès recórrer els deu quilòmetres de la prova barcelonina en l'últim dia de l'any.