El Barça de Xavier Pascual, qüestió de nivell

Si algú, després de tenir una malal­tia cardíaca greu, deci­deix con­ti­nuar al cap­da­vant de la ban­queta d'un equip de pri­meríssim nivell deixa clar que sap el que vol. Aquest és el cas de Xavier Pas­cual, l'entre­na­dor de l'equip d'hand­bol del Barça i, des de la marxa d'Enric Mas­sip, també el direc­tor espor­tiu d'una secció que és el punt de referència de l'hand­bol con­ti­nen­tal gua­nyi o no la màxima com­pe­tició euro­pea. Ell, amb el Barça, ho ha gua­nyat tot, i per això ha de supor­tar la pressió de ser reco­ne­gut com el millor i com qui ho ha de con­ti­nuar gua­nyant tot sem­pre. Per man­te­nir el nivell de l'equip des del 2009, quan se'n va fer càrrec, ha sabut atraure sem­pre les peces essen­ci­als, l'últim gran fit­xatge va ser Kara­ba­tic, trans­cen­den­tal, i des­fer-se a temps d'alguns juga­dors que encara podien donar molt de si, però en altres equips. El Barça, ara, es troba en la difícil situ­ació d'haver de jugar una lliga Aso­bal mal­mesa per la crisi, sense nivell, i haver de sor­tir a Europa a dis­pu­tar-se els títols amb equips sot­me­sos a una exigència cons­tant, sense tants des­ni­vells. La nova lliga de cam­pi­ons, amb més par­tits a par­tir de la tem­po­rada vinent, donarà un cop de mà a Pas­cual, i al Barça, per estar al cap­da­munt, com a mínim, fins al 2017, quan se li acaba l'actual con­tracte.