L'any que ara acabem ha estat un veritable annus horribilis per al FC Barcelona. I no només per haver-lo tancat sense cap títol al sarró, sinó pel veritable sotrac que ha patit en tots els fronts. De fet, en l'àmbit esportiu, l'any no es pot dir que comencés malament. Molta gent s'oblida que el Barça va tancar el mes de gener passat una primera volta de la temporada passada excel·lent amb Tata Martino a la banqueta: 50 punts, 16 victòries de 19, 2 empats, només 1 derrota i 53 gols marcats. L'equip era líder i Messi semblava recuperar-se de les seves molèsties. Amb aquestes dades, el Barça de Luis Enrique aniria al capdavant de la classificació amb tota probabilitat per molt que el Madrid guanyi el partit pendent que li queda contra el Sevilla. En canvi, només deu dies després de firmar aquesta magnífica estadística, el 23 de gener, es produïa un fet excepcional que marcaria la resta de l'any: la dimissió del president Sandro Rosell i la seva substitució per l'actual president Josep M. Bartomeu. El club, assetjat per multitud de polèmiques, algunes més artificials, altres amb més fonament i la resta fruit d'una nefasta gestió comunicativa, enfilava el 2014 amb la inhabitual imatge d'un relleu a la presidència amb l'equip líder a la lliga i amb totes les opcions llavors a la copa i la Champions. A partir d'aquí comença una dramàtica davallada que no vull atribuir als fets extraesportius, però és evident que hi va haver una manifesta falta d'estabilitat al club que en alguna cosa també devia influir en la caiguda en picat de l'equip dirigit per Martino.

Al seu dia ja vam dir que Rosell devia tenir les seves raons per prendre una decisió tan dràstica enmig de l'embolic pel cas Neymar. I cal respectar-ho. Però d'un canvi de pilot en plenes turbulències el que cal esperar és l'estabilització de la nau. I hores d'ara, un any després, no es pot afirmar que Bartomeu hagi aconseguit aquest objectiu per al Barça. El cas Neymar continua endavant al jutjat i ja es parla que al club li pot costar una multa pactada de 22 milions, l'acció de responsabilitat contra Laporta i la seva junta ha estat desestimada, ha fet créixer la popularitat de l'expresident i amenaça electoralment Bartomeu, els canvis en l'organigrama directiu no tenen aturador, la mala maror en alguns sectors de la junta és més que evident i el projecte de Luis Enrique encara no s'ha consolidat davant un Real Madrid més fort que mai –amb algun fiasco considerable com el fitxatge de Douglas.

Tanquem un 2014 que es pot considerar un dels pitjors anys de la història del Barça i que va arribar al zenit de la malastrugança a l'abril amb la mort de Tito Vilanova. Res del que ha passat aquest any pot superar la tragèdia d'una de les personalitats més estimades pel barcelonisme. Comencem en breu un 2015 en què el projecte de Luis Enrique ho tindrà molt difícil però pot reeixir, en què els casos judicials s'haurien d'anar tancant i en què una majoria del barcelonisme agrairia unes eleccions que aclareixin els eixos de futur que el club vol seguir. Venim d'un 2014 tan nefast que les coses només haurien de poder millorar el 2015. Amb excepció de l'enyor per Tito, a qui sempre recordarem com un dels grans, vagin o no les coses a millor.