Poques hores abans que es dicti la sentència del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) sobre la sanció imposada per la FIFA al FC Barcelona en relació amb la gestió de la Masia voldria fer alguna reflexió. No crec que el Barça tingui raó en el fons de la qüestió si és que analitzem detingudament el reglament de la FIFA respecte a la relació entre un club i els menors. Incompleix la normativa i resulta incomprensible que ningú al club prengués mesures a temps. Però tampoc crec que la Masia del Barça sigui cap mal exemple del tracte als infants. Ben al contrari, aprofiten l'oportunitat d'intentar arribar a ser futbolistes professionals i alhora reben una magnífica educació. En tot cas, el TAS dirà si el Barça pot fitxar o no aquest hivern o l'estiu vinent, però tampoc s'acabarà el món.

El que sí que m'ha deixat perplex són algunes informacions que indiquen que el mercadeig amb els nanos del Barça que no estan a la Masia, i dels principals clubs internacionals, es va imposant, sense que la FIFA ni cap autoritat futbolística faci absolutament res, simplement perquè en els aspectes que ara explicaré a cap cervell buròcrata se li ha ocorregut fer un memoràndum o normativa. El cas més evident en què m'han fet parar atenció és com s'ha expandit la figura dels representants en les categories inferiors dels principals equips europeus. Ja no parlem dels joves dels filials, com pot ser el cas del Barça B, ara tan de moda amb Luis Enrique. Aquests estan a un pas d'obtenir possibles contractes importants i podria ser comprensible la gestió d'un professional de la intermediació. Però m'expliquen que cada cop hi ha més infants de les categories juvenils que es busquen o accepten la figura del representant, amb una irresponsabilitat manifesta dels pares i la preocupació dels clubs. Perquè un representant el primer que fa és situar el jove futbolista en un núvol de desconnexió de la realitat, en què qualsevol pas, decisió o contacte que manté el noi ha d'estar mediatizat (controlat) per l'intermediari que el guia sempre en funció del que considera millor per a una suposada futura carrera professional i lamina la natural evolució d'un jove que hauria de tenir les mateixes incerteses a la vida que qualsevol altre. Una veritable barbaritat!

Per no parlar dels campus que es desenvolupen arreu del món, gestionats per empreses privades a l'empara del nom dels clubs més importants en què els pares paguen xifres importants que generen un multimilionari negoci per a unes proves que en la majoria dels casos no serviran per res més que per tenir la fotografia de record. Si bé és cert que la legalitat sembla que presideix el negoci i que no existeix la promesa d'incorporar cap jove a la disciplina del club que presta la imatge, a ningú se li escapa que es juga amb la il·lusió d'un nanos i unes famílies, habitualment de classes desfavorides.

No sé quina serà la resolució del TAS, però que la Masia del Barça pagui els plats trencats quan existeix un veritable i impune mercadeig de menors en el món del futbol simplement és demagògia pura.