Cinc-cents tres partits oficials, tres-centes noranta-set victòries, disset títols, cinc de les últimes sis finals a quatre, immers en la vuitena temporada al capdavant de la nau i amb la renovació pactada (però encara per signar) fins al juny del 2017.

Entre moltes altres coses importants, tot això ha plogut des que Xavi Pascual va accedir al càrrec d'entrenador del Barça de bàsquet, el 14 de febrer del 2008. El comptador personal del tècnic de Gavà no ha aturat el seu batec regular i precís des que va arrencar, igual com no ho ha fet el degoteig d'entrenadors que han anat passant per la resta de banquetes mentre ell ha dirigit el rumb blaugrana.

Concretament en l'ACB, des del dia assenyalat i fins avui, han estat 88 els tècnics que han donat ordres des de les banquetes rivals. Vuit a Fuenlabrada (Casimiro, Guil, Maldonado, Mateo, Fisac, Poch, Mateo i Casimiro), set a València (Katsikaris, Spahija, Hussein, Mulero, Pesic, Olmos i Perasovic), set a Múrcia (Hussein, Moncho Fernández, Edu Torres, Guil, Quintana, Niciola i Ocampo), sis al Baskonia (Spahija, Ivanovic, Tabak, Scariolo, Crespi i Navarro), cinc a l'Unicaja (Scariolo, Aíto, Mateo, Repesa i Plaza), cinc al Sevilla (Comas, Pedro Martínez, Plaza, Aíto i Roth), cinc a l'Estudiantes (Perasovic, Casimiro, Pepu, Poch i Vidorreta), quatre al Madrid (Plaza, Messina, Molin i Laso), quatre a la Penya (Aíto, Sito, Pepu i Maldonado), quatre a Manresa (Ponsarnau, Comenge, Romero i Pedro Martínez), quatre a Bilbao (Vidorreta, Katsikaris, Pueyo i Sito), quatre a Saragossa (Segura, Angulo, Abós i Ruiz), tres al Gran Canària (Maldonado, Pedro Martínez i Aíto), tres al Guipúscoa (Laso, Sito i Ponsarnau), dos a l'Obradoiro (Segura i Moncho Fernández) i un a l'Andorra (Peñarroya) i al Canàries (Alejandro Martínez –l'únic, el barceloní establert a Tenerife, que supera i de llarg Pascual perquè va accedir al càrrec el juny del 2004). A tots ells, afegim-hi els cinc del Valladolid (Imbroda, Fisac, Casimiro, González i Casas), els tres del Menorca (Casas, Imbroda i Olmos), els tres del Granada (Segura, Poch i Valdeolmillos), els dos de l'Alacant (Quintana i Vidorreta) i els del Lleó (Aranzana) i el Girona (Pedro Martínez), equips i clubs que ja no són en l'ACB o enlloc.

I a Europa? Quedem-nos amb els habituals en el play-off de quarts de final o que han arribat almenys una vegada a la final a quatre des d'aquell llunyà, aviat farà set anys, 2008. I en trobarem 54, d'entrenadors. Els citats del Baskonia, l'Unicaja i el Madrid més els vuit de l'Efes (Blatt, Ataman, Perasovic, Sarica, Zouros, Mahmuti, Angelou i Ivkovic), els set del CSKA (Messina, Patxutin, Vujosevic, Xakulin, Kazlauskas, Messina i Itoudis), els cinc de l'Olympiacòs (Giannakis, Ivkovic, Bartzokas, Tomic i Sfairopoulos), els cinc del Fenerbahçe (Tanjevic, Spahija, Pianigiani, Erdogan i Obradovic), els quatre del Maccabi (Sherf, Gershon, Blatt i Goodes), els quatre del Panathinaikòs (Obradovic, Pedoulakis, Alvertis i Ivanovic), els tres del Partizan (Vujosevic, Jovanovic i Vujosevic) i els tres del Montepaschi (Pianigiani, Banchi i Crespi). És a dir, des que Pascual entrena el Barça, la mitjana ha estat de 5,2 entrenadors per equip en l'ACB i de 4,9 en l'Eurolliga. Arrodonit, cinc canvis d'entrenador per barba, amb tot el que això significa –que ni és poca cosa ni és feina senzilla–. Compte que es diu aviat: 142 entrenadors i Xavi Pascual.

Ho notem i ho remarquem, establerts en aquella perplexitat moderna i buida que indefectiblement ens té atrapats. Aquí, a parts iguals per la longevitat de Pascual i per la facilitat per canviar d'entrenadors, mentre ens vénen al cap conceptes com ara projecte, continuïtat i filosofia de club. Conceptes, o paraules.