Els dirigents del Barça estan pendents de la pilota. En depenen. La seva gestió és tan increïble que esperen de la seva generositat per salvar el cap. La decisió del TAS sobre el cas FIFA-la Masia els ha deixat despullats. L'afició barcelonista, que, gràcies a la pedagogia i els resultats del Barça de Pep Guardiola, havia après a executar a la perfecció el concepte paciència, comença a oblidar la teoria i, és clar, les conseqüències d'una imaginària pràctica espanten una junta sense discurs que ja trepitja l'escenari del patetisme davant l'absència de relat que ha acompanyat tot el govern de Rosell i Bartomeu.

El cas que ens ocupa s'inicia quan el 5 de febrer de 2013 la FIFA fa la primera petició d'informació al Barça sobre el jove futbolista coreà Lee. El president Rosell, amb la seva prepotència habitual, va dir allò de: “Tranquils, això ja ho arreglo jo!” Sense comentaris. El camí es demostra caminant. La seva fugida per la porta del darrere va provocar que la comunicació de la sanció arribés a Can Barça ja sota la presidència de Bartomeu, el 2 d'abril de l'any passat, catorze mesos després del primer avís. L'oficialisme de Rosell no va perdre el temps i es va convertir en l'oficialisme de Bartomeu. Curiosament, ens va fer saber que el nou capità de la nau barcelonista solucionaria el cas dels nens perquè ell tenia el tarannà ideal per a la causa. Van oblidar explicar que ell era el responsable esportiu del club, la màxima autoritat, el culpable de la vergonya que estava provocant que la imatge del Barça toqués fons. Totes les culpes per a Rosell.

I a partir d'aquí no ha calgut cap veu més. Cada dia ha estat pitjor que l'anterior i cada moviment ha desacreditat la credibilitat de Josep Maria Bartomeu i la seva junta ocupa. Primer van intentar embrutar l'actuació de Joan Laporta i els seus companys, amb Jacint Borràs al capdavant com a responsable del futbol de base. Borràs ha estat, sens dubte, un dels millors directius del planter (en les seves dues etapes) que es recorden a Can Barça, per vocació, per dedicació, per coneixements, per capacitat, per resultats. Jordi Mestre i Tito Cierco, els responsables de la base amb Rosell i Bartomeu, no han sentit mai la passió que es requereix per a la feina. Res a objectar: només es constata una realitat. Bé, tornem on érem. Bartomeu va engegar l'aspersor de porqueria per enganyar el soci explicant-li que tot el merder el va iniciar l'expresident Laporta. Efectivament, la llei que ha servit a la FIFA per sancionar el Barça es va fer en la seva època però amb un any de moratòria en la seva aplicació perquè els clubs adeqüessin les realitats a la nova normativa. En el moment de fer-la efectiva, Rosell ja era el president. Per més vegades que han repetit la mentida aquesta no ha acabat per convertir-se en una veritat.

El 5 d'abril de 2014, tres dies després de la comunicació de la sanció, la vergonya va arribar al Camp Nou. El club va desplegar la famosa pancarta “La Masia no es toca” amb la intenció, una vegada més, de confondre l'aficionat culer. Evidentment, la Masia no es toca. Ni la UEFA ni la FIFA ho pretenen. Ni ningú. Els grans professionals que la dignifiquen mai no haurien d'haver-se vist embrutats per la fastigosa política que va emprar la junta. Pocs dies després, els responsables Guillermo Amor i Albert Puig van servir de caps de turc a Bartomeu. Actuació nauseabunda després que el mateix president havia presumit dels resultats del futbol de base durant la temporada en qüestió. La culpa era d'Amor i Puig? I Zubizarreta? Serà el següent a ser decapitat per tal de salvar el seu cap.

Va passar l'estiu i a l'octubre el president va dir, per primera vegada, que “potser s'havien comès alguns petits errors administratius”. Fins aleshores el discurs girava al votant de frases com ara “no ens hem equivocat en res” o “ho tornaríem a fer tot de la mateixa manera”. Recordeu la famosa mà negra? On és ara, després de la sentència del TAS? La mà negra, com ja es va dir aleshores en aquestes mateixes pàgines, estava (i està) en la supèrbia del mateix president del Barça. Ara ha dit que mirarà de liderar el moviment que ha de canviar la maleïda llei. A la FIFA ja tremolen.

El Barcelona està tacat, imputat per primera vegada en la seva història i castigat sense fitxar. Per donar les explicacions oportunes, Bartomeu va fer un Rajoy i es va quedar tan ample. No va comparèixer abans de cap d'any davant dels mitjans per fer balanç del 2014 i tampoc va donar la cara després d'aquesta nova desfeta jurídica. Gravíssim. Com dèiem, continuen sense relat i, per tant, sense discurs. Club en descomposició. El Barça de la mediocritat i de l'excusa. El retorn al gaspartisme.