Opinió

Conviccions

No és que la confirmació del càstig fos el desenllaç més previsible; és que no se'n podia esperar cap altre

Es coneix, per començar, que el Barça es va sal­tar les nor­mes. Li poden posar els mati­sos que vul­guin, de les apel·laci­ons a la Masia i a com de ben cui­dada tenim la cana­lla al hit “amb aquesta norma no hauríem por­tat Messi”; de la male­dicència de la FIFA al recur­rent himne rela­ti­vista que sí, que pot­ser sí que es va sal­tar la lle­tra de la llei, però no l'espe­rit. El cas és que, extir­pat el greix de la pro­pa­ganda, el que queda és que hi ha una nor­ma­tiva i el Barça se la va sal­tar.

I s'ha dit i repe­tit que la FIFA, que tanta mania ens té, no va actuar d'ofici, sinó perquè hi va haver denúncia. Sí, interes­sat i dela­tor i rata i eli­aka­zan i el que els roti, però el cas és que algú, legítima­ment, va asse­nya­lar qui infrin­gia les regles del joc, qui feia trampa, qui jugava amb avan­tatge. Que era el Barça.

I se sap, també, que al Barça la FIFA el va avi­sar. I que no va fer res. Bé, sí, dema­nar que es canviï la norma, i men­tres­tant, seguir sal­tant-se-la. Con­fi­ant, sobrat com anava –de supèrbia, sobre­tot– en la impu­ni­tat del gran, del ric, del poderós.

I s'entén que la FIFA, xirin­guito del mal­des­tre i sinis­tre Blat­ter, va fer ús de la seva potes­tat i va san­ci­o­nar el Barça, ves per on quin escàndol, per sal­tar-se la norma. Una sanció greu com cor­res­pon a infrac­ci­ons greus perquè afec­ta­ven els menors, ter­reny sen­si­ble. O no ho és, per a vostè?

I és sabut igual­ment que el Barça va acon­se­guir una sus­pensió cau­te­lar que li va per­me­tre gas­tar-se en fit­xat­ges una pas­te­rada, jus­ti­fi­cada amb l'argu­ment, tan flo­ren­tinià com el propi desem­bor­sa­ment, que es trac­tava, per si de cas, d'inver­tir en un any el que toca­ria inver­tir en dos –i ja par­la­rem un altre dia d'Alves i Dou­glas.

I consta que el Barça, un cop la FIFA va rati­fi­car el càstig, va sus­ten­tar el recurs al TAS en la con­si­de­ració, mera­ment sub­jec­tiva, que la sanció és exces­siva, però no pas en qüesti­o­nar les infrac­ci­ons. Al con­trari, les ha admès. Rebai­xa­des al grau d'“irre­gu­la­ri­tats admi­nis­tra­ti­ves”, això sí.

Bé, doncs si tot això ha estat així, no és que la con­fir­mació del càstig per part del TAS fos el desen­llaç més pre­vi­si­ble; és que, sent hones­tos, no se'n podia espe­rar cap altre. Si algú con­fi­ava en un esto­va­ment de la sanció i que la cosa que­da­ria en no poder fit­xar aquest hivern, no podia ser, de cap manera, per les raons del club, sinó més aviat basant-se en la con­vicció que els nos­tres són els bons, que a nosal­tres no ens poden fer això, que al final no s'atre­vi­rien amb el Barça. Cal, doncs, cele­brar la reso­lució del TAS. Perquè aquest és el mateix tipus de pen­sa­ment que avala que la resta de pre­si­dents fir­min dema­nant que el col·lega Del Nido no entri a la presó, o la faci­li­tat amb què s'indulta grans delinqüents econòmics, o la laxi­tud de tants polítics tan durs amb la casa del veí quan toca fis­ca­lit­zar a casa seva diners b, por­tes giratòries o altres llet­jors. És la lògica, la manera de pen­sar que acaba ava­lant allò tan mal vist i tan indigne i tan inno­me­na­ble i que tant repugna als espe­rits sen­si­bles. Sí, allò, allò de la cor­rupció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)