“Garçon, champagne et le petit gâteau, s'il vous plaît!”, que aquesta magnífica entrada d'any s'ha de celebrar com es mereix... Que felices que me les prometia... Que el dia que la penya dels Padrós –és a dir, el Madrid– juga contra un equip més o menys de veritat com el València d'Espíritu Santo –no com el San “Noseaquejuego” de Almagro i similars equipets contra els que havia fonamentat el seu rècord– i ensopega a Mestalla, tot i el regalet de torn per a Cristiano Penalty, sortim després nosaltres a Anoeta i fem el ridícul amb majúscules –ras i curt–, és per liquidar les reserves d'optimisme i il·lusió que encara ens queden.

Això d'ahir, contra una Real Sociedad d'autèntica opereta, és dur de pair. D'entrada, l'alineació de Luis Enrique és de frenopàtic. Si l'entrenador va ser realment –cosa que no poso en dubte– qui va dissenyar les vacances i els permisos de tota la plantilla, com és possible que el dia que tens l'oportunitat d'or de donar-li una queixalada a la lliga, els millors els deixis a la banqueta? I una altra cosa és avaluar el nivell dels que no són els millors: per posar-se a plorar! Regalem un gol d'entrada i tota la primera part, i fins a les acaballes no som capaços de posar a prova el seu porter, amb cara de nen espantat.

I, sobretot, el més decebedor, és que el partit d'ahir ja el vam veure la temporada passada, amb el Tata. Francament, la sensació que em queda és que Luis Enrique no solament no ha trobat el mapa de navegació, sinó que ha perdut el control de la nau.

Per cert, mans clamoroses dins l'àrea de la Real:i no passa res. El defensa retira el braç a València: penal a favor dels blancs. L'EBSA (l'Exèrcit Blanc de Salvació Arbitral) no descansa ni per Nadal. Això també s'ha de dir.

Sobre el tema del TAS i la sanció el primer que cal recordar és que la “banda internacional” del tal Blatter va agafar el Barça de boc expiatori, quan altres clubs importants també presentaven casos iguals o similars. Sense entrar en els detalls (no corregir les anomalies quan tocava fer-ho és un error nostre imperdonable), la ratificació –que estava cantada– del TAS posa en evidència el que ja sabem de fa temps: no estem a l'altura de la nostra grandesa.

Recordeu la primavera passada, quan una delegació del club encapçalada pel president es va desplaçar a Zuric per tractar del cas? El resultat va ser una fotografia als mitjans dels nostres ambaixadors amb el tal Blatter (6 de maig de 2014). Ell amb cara de ‘facin la foto i se'n tornin al seu poble' i els nostres somrients (de què carall reien?), com els jubilats que surten a veure món i es troben amb el famós de torn. Estampa simptomàtica.

Josep M. Bartomeu ha qualificat la sanció d'“injusta”. Hi estic d'acord. És injusta (una norma sobre un tema tan delicat ha d'admetre excepcions) i desproporcionada. Tant com la paciència dels socis del Barça davant de tanta incompetència. A la junta directiva actual no seré jo qui li discuteixi que ha fet coses bé, però en allò essencial han fallat estrepitosament. Amb un president no escollit a les urnes i en les circumstàncies actuals, la convocatòria d'eleccions per a l'estiu vinent em sembla inevitable. Ja n'hi ha prou, de vol gallinaci, sigui dit amb tots els respectes i sense ànim d'ofendre. El Barça exigeix vol d'àliga imperial.

Que els Reis es portin molt bé amb vostès.
Jo els he demanat la Champions. Berlín és
possible.