Per si no hi havia prou problemes...

La der­rota de diu­menge, amb les poste­ri­ors decla­ra­ci­ons d'Andoni Zubi­zar­reta recor­dant que Bar­to­meu era qui millor conei­xia tot l'afer de la sanció de la FIFA, ja que lla­vors era el vice­pre­si­dent espor­tiu del club, ha aca­bat pre­ci­pi­tant la seva des­ti­tució i, de retruc, la dimissió de Puyol. Sem­blava, però, només qüestió de temps que Zubi­zar­reta, cada cop més a la corda fluixa, deixés de ser el direc­tor espor­tiu del Barça. Amb el que gai­rebé ningú comp­tava era que als pro­ble­mes ins­ti­tu­ci­o­nals s'hi afegís ara el de l'enfron­ta­ment entre Leo Messi i Luis Enri­que. Un nou mal­de­cap, i dels gros­sos, per si no n'hi havia prou, esce­ni­fi­cat amb la suplència de l'argentí a Ano­eta i la seva absència ahir en l'entre­na­ment al Mini­es­tadi per una ino­por­tuna “gas­tro­en­te­ri­tis”.

Luis Enri­que va jugar amb foc dei­xant Messi, Ney­mar i altres titu­lars com ara Piqué i Alves a la ban­queta, i es va cre­mar. Ja sabia que el Barça pateix sem­pre a Ano­eta, un camp on també el Madrid i l'Atlético han per­dut aquesta tem­po­rada, i tot i això va pre­fe­rir apos­tar per la teme­ri­tat de no ali­near-los des de l'inici. Perquè no fer jugar Messi ni Ney­mar, els dos juga­dors més deci­sius de l'equip, en un par­tit com aquest, només es pot qua­li­fi­car així. Si tenia clar que no els faria jugar perquè només s'havien entre­nat dos dies abans del par­tit, que no els hagués donat permís fins al 2 de gener. En la Pre­mier Lea­gue, els juga­dors no tenen des­cans en tot el Nadal i els que són de fora no poden viat­jar als seus països, i no passa res. Tots obe­ei­xen, s'entre­nen i juguen. El que ha pas­sat, tant per part dels juga­dors com del tècnic, és menys­te­nir la pre­pa­ració d'un enfron­ta­ment clau que, tal com va anar la jor­nada, per­me­tia assal­tar el lide­ratge pro­vi­si­o­nal. Ja es veurà, però són tres punts que per­fec­ta­ment podrien cos­tar una lliga. Molt greu. I més, tenint en compte els pro­ble­mes que ha tin­gut l'equip tot el curs per tirar enda­vant aquesta mena de par­tits, espe­ci­al­ment a domi­cili, amb der­ro­tes a París i al Ber­nabéu, a més dels empats a Getafe i a Màlaga. Inex­pli­ca­ble i difícil d'enten­dre. Fa temps que ha que­dat clar que aquest Barça no té una iden­ti­tat pròpia, i ara mateix depèn de l'estat de forma dels tres cracs de dalt. Pres­cin­dir-ne de dos alhora és posar-te pals a les rodes inne­cessària­ment. A Alme­ria per poc no es gua­nya i a Sant Sebastià ja no s'hi va estar a temps.

Luis Enri­que va voler arris­car massa demos­trant que és ell qui mana, i es va pas­sar de fre­nada. La famosa gestió del ves­ti­dor se li està anant de les mans. A Messi no li va agra­dar gens ser suplent a Ano­eta ni ser l'únic que en el des­cans hagués de sor­tir al res­cat de l'equip. Fet el mal, ja que els tres punts ja han volat, si real­ment es vol aspi­rar a gua­nyar algun títol no queda res més que redreçar la situ­ació amb el crac argentí. Però sobre­tot a llarg ter­mini, perquè no marxi. Per afe­gir més lle­nya al foc, ahir a mitja tarda, Messi començava a seguir el Chel­sea en el seu compte d'Ins­ta­gram. Embo­lica que fa fort.