Sense resoldre cap dels problemes actuals que marquen l'actualitat del Barça, l'anunci d'eleccions a final de temporada que va fer ahir Josep Maria Bartomeu obre un nou horitzó en el futur a mitjà termini del club. Les eleccions a la vista poden apaivagar la tempesta tant com voldria aquesta junta legal però no legítima, o bé no fer-ho gens, si el futbol no millora, la pilota no entra, la boira sobre el futur de Messi lluny del Camp Nou no escampa i Luis Enrique, si és que continua gaire temps més, no fa un curs accelerat de mà esquerra, més urgent a hores d'ara que debatre quin pes al vestidor ha de tenir el millor jugador del món. Però més enllà de veure si la mar torna a la calma –vés qui no ens diu que Bartomeu no arribi a les eleccions amb algun títol fresc–, o si pel contrari el carro va tant pel pedregar que al candidat continuista més li val no presentar-se, saber que es votarà en aquest 2015 ens situa en l'horitzó d'unes eleccions amb un component inèdit i que hauria passat de llarg si el mandat s'hagués perllongat fins al 2016, i és que cap candidat podrà jugar la carta electoral dels fitxatges. Una mala notícia per al club, però que pot ser molt bona en un moment en què és necessari reflexionar sobre uns quants aspectes rellevants. El model de club, teòricament encara propietat dels socis però a la pràctica esdevingut una multinacional que els tracta només com a clients, els límits idonis de la massa social, la vigència del més que un club, la vinculació amb el país, la cura de la memòria històrica, la dimensió de les seccions, el gegantisme estructural o, si hi som a temps, el debat sobre quin estadi i quin nou Palau necessita el Barça són temes que en altres conteses electorals han quedant en segon terme i que en aquestes eleccions hauran de ser els eixos centrals del debat. Un debat que per més que no giri al voltant del mercat no podrà quedar exempt de recordar qui són els culpables que ho han fet possible.