Des de l'1 de gener ha entrat en vigor el nou codi mundial antidopatge. Com a principal novetat hi ha l'augment de la sanció per haver donat positiu en un control, de dos a quatre anys. També es podrà sancionar sense haver donat positiu, norma inspirada en el cas Armstrong, si es demostra mitjançant una investigació la relació de l'esportista amb alguna trama de dopatge. Aquest és el codi més dur que s'ha aprovat mai en la història de l'esport. A Espanya, un cop més, van tard, i no serà aplicable fins que no es faci efectiva la modificació de la llei antidopatge actual. L'aplicació d'aquest nou codi també coincideix amb la publicació dels casos de dopatge del 2014. El ciclisme, durant molts anys ase dels cops, l'ha tancat amb 16 casos de positiu. L'halterofília, amb 28; el beisbol, amb 62, i l'atletisme lidera aquest rànquing amb 98 positius. I a l'ull de l'huracà, la Federació Internacional d'Atletisme. De moment, ja ha dimitit el tresorer de la federació, el rus Valentin Balajnitxev, que segons l'acusació feta pel mànager de la maratoniana russa Lilia Xobujova, reclamava diners a canvi de no considerar positius passaports biològics d'atletes russos (en el seu cas van pagar uns 360.000 euros). Segons un documental de la cadena alemanya ADR, això només és la punta de l'iceberg, i la corrupció russa afecta bona part del seu atletisme. Ara mateix hi ha 68 atletes russos sancionats per dopatge. L'altre gran focus s'ha produït amb la irrupció de casos de positiu en l'atletisme kenyà. El més sonat és el Rita Jeptoo, una de les millors maratonianes del món. Va donar positiu per EPO al setembre i serà sancionada amb dos anys (avui ja en serien quatre). Moses Kiptaniu, tres cops campió del món de 3.000 obstacles, ha denunciat insistentment que a Eldoret (la Meca de fons kenyà) “els diners corren de mà en mà en assumptes de dopatge entre atletes, entrenadors i mànagers”. El 2015 posarà a prova els efectes d'un nou codi per combatre una vella xacra en l'esport mundial.