Començo a escriure aquest arti­cle després del final del par­tit de copa en què el Barça ha gua­nyat l'Elx per 5 a 0. No sé si l'aca­baré, perquè, després del gol de Ney­mar i encara més després de la seva subs­ti­tució, l'avor­ri­ment feia que m'adormís. Però han pas­sat tan­tes coses durant els últims dies en el món del Barça que, un cop xiu­lat el final, m'ha revin­gut una adre­na­lina que pot­ser farà que con­tinuï escri­vint fins a enlles­tir-lo aquesta nit. Amb uns trenta minuts ini­ci­als també força soporífers, el Barça ha gua­nyat i, a més, arri­bant al seu resul­tat pre­fe­rit. Però, amb tots els res­pec­tes, no es pot inflar gaire el pit per haver gole­jat l'Elx. No sé què pas­sarà con­tra l'Atlético de Madrid, que, fins i tot jugant amb suplents, va posar a rat­lla el Real Madrid en un altre par­tit de copa. No cal fer hipòtesis der­ro­tis­tes de cara al futur immi­nent. N'hi ha prou amb recor­dar el nefast par­tit del Barça con­tra la Real Soci­e­dad. Per començar, crec nefasta la decisió de Luis Enri­que de no fer jugar d'entrada Messi i Ney­mar. Anava con­fiat a un camp on el Barça no ha pogut gua­nyar en els glo­ri­o­sos temps recents? Va con­si­de­rar que ni l'argentí ni el bra­si­ler, els únics que actu­al­ment són deci­sius a l'equip, o esta­ven en con­di­ci­ons de jugar tot el par­tit havent arri­bat feia poc a Bar­ce­lona? Una de dues: o se'ls fa jugar d'entrada i se'ls subs­ti­tu­eix en el cas que la feina esti­gui feta o no se'ls con­ce­deix més vacan­ces que als altres quan la lliga està en joc en cada par­tit. I amb el Madrid a qua­tre punts del Madrid i amb l'Atlético cada cop més fort, no s'hi val a badar més. Que, després que el Realísimo hagués per­dut a València, semblés que no es fes res per apro­fi­tar-ho dóna compte de l'estat cala­mitós del Barça actual. Els juga­dors volen fer la punyeta a Luis Enri­que o és que, fins i tot amb Messi i Ney­mar, són tan impo­tents que no poden mar­car ni un gol a la Real Soci­e­dad? Veure com juga­ven Xavi, Ini­esta i Bus­quets (que van con­for­mar el millor mig camp del pla­neta fut­bolístic) em va afli­gir. És clar que obser­var el fun­ci­o­na­ment con­tra l'Elx d'una mitja for­mada per Masc­he­rano, Raki­tic (algú va veure que fes una pas­sada bona?) i Sergi Roberto també em va resul­tar depri­ment tenint en la memòria com el Barça dis­tribuïa el joc fa un temps encara rela­ti­va­ment recent.

Amb el resul­tat advers a Ano­eta, la crisi va escla­tar i Zubi­zar­reta va ser des­tituït. En prin­cipi vaig pen­sar que, encara que fos per mèrits pro­pis, Zubi era el cap de turc d'una direc­tiva que així s'estal­vi­ava de dimi­tir. Con­ti­nuo cre­ient que és el que hau­ria d'haver fet fa temps, però el cas és que, almenys, Bar­to­meu i Flo­reta ha con­vo­cat elec­ci­ons. Ha tri­gat. I, de fet, encara falta temps perquè arribi el mes de juny, però no espe­ra­rem per esmo­lar les eines. No sé què em passa, però estic molt con­tun­dent. Pot­ser massa, i el cas és que, sen­tint-me estra­nya, no puc parar: aquest Barça és un des­as­tre! Em resulta molt reve­la­dor el comu­ni­cat de Car­les Puyol anun­ci­ant al seu per­fil de Face­book (així ara es comu­ni­quen les coses) que aban­do­nava el seu càrrec d'adjunt al direc­tor espor­tiu (de fet, Zubi ja no hi era) del Barça: “Aquests tres mesos i mig m'han donat l'opor­tu­ni­tat de veure l'altra cara del club. He après molt, estic molt agraït i ara vol­dria expe­ri­men­tar altres coses i des d'altres llocs.” M'ho ima­gino o ni tan sols és espe­ci­al­ment sub­til per haver-ho de lle­gir entre línies? Havent cone­gut l'altra cara (no la conei­xia gens, però?) ha après prou per mar­xar.

Així és que mol­tes gràcies i, segons es desprèn del que afe­geix al comu­ni­cat, en tot cas ja tor­narà quan la situ­ació sigui una altra. En fi, he acon­se­guit aca­bar l'arti­cle abans d'anar a dor­mir i, com que no hi ha més temps ni més espai, dei­xa­rem el serial Messi-Luis Enri­que per al pròxim dia.