Veient la situació que viu el vestidor del Barça m'atreveixo a recomanar al president Bartomeu que regali a Luis Enrique i a Messi dues entrades per veure una de les millors pel·lícules que hi ha a hores d'ara en cartellera a Barcelona: The imitation game. Un biopic sobre Alan Turing, a qui encarna de manera extraordinària l'actor Benedict Cumberbatch, conegut pel seu magnífic Sherlock.

No pateixin, no faré cap spoiler. Però com que es tracta de fets reals, coneguts i difosos des de la desclassificació de documents britànics secrets fa alguns anys, sí que hem puc permetre explicar que la pel·lícula narra la història d'un jove professor de matemàtiques que és considerat el predecessor de la informàtica moderna com a inventor del primer preordinador. Una gegantina màquina calculadora de probabilitats matemàtiques que va inventar en secret per a l'exèrcit britànic gràcies a la qual es va poder desxifrar el sofisticat sistema de codificacions Enigma dels exèrcits de Hitler. És agosarat dir que gràcies a això els aliats van guanyar la guerra, però molts historiadors coincideixen a afirmar que l'invent va permetre escurçar-la ben bé un parell d'anys, fet que va evitar centenars de milers de morts.

Per què explico tot això aquí? Perquè la història de Turing és la d'un savi despistat, que se'n sap de savi i això el fa ser una persona vanitosa i insuportable. L'incorporen a un equip amb els millors criptògrafs del país i salten espurnes, amb enfrontaments continus i sense que el seu cap accepti la seva genialitat. Òbviament, els resultats són nefastos i només arribaran a partir de l'acceptació de tothom que Turing és un geni per al qual els altres han de treballar. I per part de Turing, que no pot realitzar la seva feina sense el suport dels millors i la confiança del seu cap. No puc anar més enllà sense trair el lector que vulgui veure el film, però els sona l'argument?

En futbol, com en tantes coses, quan en un equip hi ha un geni, el que cal és dotar-lo dels millors al seu servei i d'un comandament que faciliti la sempre complexa feina del conjunt. Al vestidor del Barça no hi ha ningú que dubti qui és el geni, quins són els cracs –que no és ben bé el mateix– i quins només aspiren a acompanyar-los les màximes temporades possibles. Com pot ser, doncs, que sigui el director d'orquestra qui no hagi entès la dinàmica? És que no sabia que venia a un equip que disposa del millor jugador del món? Luis Enrique hauria d'haver entès que no es pot entrenar el Barça sense tenir Messi com a aliat. Però si fins i tot Guardiola va haver de claudicar davant la impossibilitat que Messi s'entengués amb Ibra! I va fer el més intel·ligent, prescindir del crac i quedar-se el geni. No és una qüestió de si Messi mana o no. És que per manar al vestidor del Barça cal convèncer el geni. Perquè voler imposar idees a un geni és un error monumental. Ara el marge de solució és poc.

Em permeto un últim consell. Si el cine no funciona, l'última opció pot ser aprofitar l'estada a Barcelona del mestre japonès de la corda Nawashi Monko que imparteix aquests dies tallers de shibari, l'art oriental de lligar amb cordes la parella. Una mica sado per al meu gust, però potser estant tots dos ben lligadets una estona la cosa funciona. A 49 euros la parella, al soci li sortiria barat.