Tots plegats, mandataris i opositors, socis i aficionats, seguidors culers en general, no en sabem més. Cal recordar que gràcies al Barça Messi és un personatge mundial de l'esport, que és en l'imaginari col·lectiu de centenars de milions de persones d'arreu del món. Un jugador que defensa els colors del Barça i que, fins i tot estant en actiu, ja és llegenda. Com no ho han de viure això el mateix jugador i els seus pares i entorn? El Barça és el seu club, per damunt de tot, i qui dubti d'això que es posi en la pell dels seus pares, o d'ell, quan tenia 12 anys i un problema de salut que el Barça assumeix i soluciona sense saber quin seria el resultat final del seu recorregut futbolístic. Messi és més culer que molts que presumeixen de ser-ho a tort i dret. Aquest afany perquè demostri el seu amor al Barça em recorda la seva relació amb l'Argentina. Després de tants anys de culer, què més haurà de fer per demostrar-ho?

No es pot prescindir de Messi. L'errada ha estat escollir un entrenador que no ha entès qui és Messi al Barça. Luis Enrique és un bon paio que hauria de deixar de banda el seu protagonisme i ajustar el sistema de joc al crac argentí deixant-li el lideratge al camp. No ho ha fet i així estem; a mercè de les genialitats individuals i sense joc col·lectiu. Hi haurà qui dirà que això és deixar el club a les seves mans. És la situació que hi ha i no la que hi hauria d'haver. Per desgràcia, el temps és inexorable amb tots, dins de 4 o 5 anys aquest problema no hi serà. Mentre, fem cas dels professionals, de Guardiola, dels aficionats, que amb sentit comú diuen que cal fer un equip a l'entorn de les seves virtuts i qualitats.

Els mals no venen d'avui; és el que ha madurat d'una mala gestió en la confecció de la plantilla. El fort del Barça era el mig camp. El temps, vuit anys d'èxits i dies i dies de glòria passen factura a Xavi, Iniesta, Alves i una mica a Busquets. I tampoc s'han fet bé els deures d'enfortir la continuïtat d'un mig del camp que s'imposava a tots els equips del món.