El Barça és universal. No hi ha ciutat on no es vegi gent vestida amb els colors blaugrana, i la imatge és certament impactant quan, en fotografies de reportatges sobre les calamitats que afloren al món, ja sigui a Gaza, a Somàlia, Kenya... o fins i tot al remot llogaret bíblic de Nínive, a l'Iraq, entre els últims cristians que hi queden i que els salvatges d'Estat Islàmic no han pogut matar, tal com relatava no fa gaire Garcia-Planas a La Vanguardia (26-12-2014), s'hi veuen nens amb samarretes i gorres del Barça.

Tota aquesta quitxalla, els milions de seguidors que el club té arreu del món i els seus més de 150.000 socis, el que desitgem, per damunt de qualsevol altra cosa, és que el Barça jugui tan bé com sàpiga i que guanyi títols importants. Massa sovint patim atacs de baixa autoestima i oblidem qui som. La victòria d'ahir contra l'equip que defensa millor del món, integrat per autèntics caçadors de turmells i que sap practicar com ningú la guerra de guerrilles aplicada al futbol (recorden l'Estudiantes de La Plata d'Osvaldo Zubeldia, dels seixantes? Són calcadets), no només és molt valuosa per tantes raons sinó que, sobretot, demostra que, aplicant-nos-hi, som capaços d'aspirar a tot. Que si volem, podem.

Ja fa unes quantes setmanes els deia que amb els tres cracs del davant (el rei Messi i les dues millors espases del regne, Suárez i Neymar) tenim un jaciment de petroli de riquesa incalculable. I el dilluns passat, després de la penosa i estalviable derrota d'Anoeta, m'acomiadava de vostès confessant-los que en la meva carta als Reis m'havia demanat la Champions. Uns col·legues de Manchester em van respondre amb ironia, tot preguntant-me si ens presentaríem a jugar contra el City o si, en vista de la festa major que tenim muntada, ja donàvem l'eliminatòria per perduda. Ahir no van piular.

L'encara president Josep Maria Bartomeu ja ha anunciat que hi haurà eleccions a final de temporada. Era una decisió inevitable. Ara, en aquest moment tan complicat per a la institució, tenim dues opcions: ens podem instal·lar en la histèria o podem estar a l'altura del significat de la paraula Barça, tot plegats. Abans del partit, Luis Enrique va dir que la victòria contra l'Atlético no ajudaria a rebaixar la tensió. Benvolgut Lucho, evidentment que hi ajudarà! La resta, depèn en gran mesura de vosaltres. I de tu, el primer. És d'esperar i s'ha d'exigir que els nostres jugadors i tècnics, tots, es comportin com ho van fer ahir, com els superprofessionals d'elit que són i als quals admirem.

Passarà el que hagi de passar, però em sembla bàsic insistir en la idea que tots, del primer a l'últim, han de ser conscients de qui són i, sobretot, de qui representen. Partit a partit, a partir d'ara i fins a final de temporada, tot és redueix a una qüestió de supervivència, amb el ganivet entre les dents, a lluitar cada pilota com si fos l'última i a donar-ho tot. Això toca. Com ahir.