Expliquen les cròniques dels temeraris viatgers que Atlanta és un d'aquells nuclis habitats on les nits són sempre més llargues que el dia. Vaja, que o bé les ganes són fortes com un roure centenari o és nul l'esforç que s'ha de fer per topar amb múltiples, variades i poderoses opcions per fer gresca abans que assistir a un partit dels Hawks. Costa, però qui sap si finalment els aguilots vermells no ho acabaran aconseguint: després de congregar 16.600 espectadors de mitjana en els primers cinc partits de la temporada i de baixar fins a establir la mitjana actual de 16.100, les últimes cinc nits que hi ha hagut partit al Phillips Arena han estat 18.500 els aficionats que s'hi han aplegat.

Mike Budenholzer és l'entrenador dels Atlanta Hawks, el millor equip de la conferència est amb diferència i solvència, líder de la seva costa en aquest punt de la temporada per primera vegada des de fa 21 anys. Budenholzer, un dels tècnics més joves de la lliga (43 anys), va agafar l'equip la temporada passada (38-44) i enguany, en la segona i amb la mateixa plantilla llevat d'un parell d'apunts en la rotació, llueix un 31-8 de balanç. Debutant com a primer entrenador de l'NBA quan va arribar a l'equip de Geòrgia, Budenholzer fa 20 temporades que és a la lliga –sí, hi va posar els peus amb 23 anys– i les 18 anteriors les va passar als Spurs: dues com a coordinador de vídeo i des del 1996 fins al 2013 sent-ne tècnic assistent. És a dir, Budenholzer llueix quatre anells de campió.

Al tècnic nascut a Arizona el va fitxar Danny Ferry, mànager general dels Hawks des del 2012 i l'home que del 2005 al 2010 va dirigir des dels despatxos els Cavaliers del precoç LeBron James. Es coneixien de fa temps, Ferry i Budenholzer. De San Antonio, és clar: Ferry hi va jugar del 2000 al 2003, va feinejar als despatxos els dos anys següents i del 2010 al 2012 va exercir de vicepresident d'operacions de la franquícia. Ferry també va ser campió de l'NBA, amb els Spurs. Però no són ells els únics responsables tècnics de l'equip amb amistats florides en la pols texana. No, perquè, dels sis entrenadors assistents que treballen a les ordres de Budenholzer, quatre han estat abans als Spurs.

El que més temps hi va estar, Taylor Jenkins, primer al departament d'operacions, després com a assistent en la lliga d'estiu i, finalment, com a assistent i entrenador dels Austin Toros, l'afiliat de la franquícia que juga en la D-league. Justament aquí, al satèl·lit de San Antonio en la lliga de desenvolupament, equip que es mou al dictat que marquen els Spurs, Darvin Ham, tècnic ajudant dels Hawks, hi va jugar una temporada i va ser-ne assistent una altra. Del departament de vídeo i desenvolupament del grup de treball de San Antonio en va sortir Ben Sullivan, assistent ara de Budenholzer, mentre que el quart home del cos tècnic amb passat a l'Alamo és bastant més conegut: Neven Spahija. El croat, únic entrenador europeu campió en sis lligues diferents, és ajudant dels Hawks des d'aquest agost perquè de fa anys formava part de l'equip tècnic dels Spurs que treballava en la posttemporada, dies i dies per teixir una bona amistat amb Budenholzer, a qui ja ajudava en les lligues d'estiu amb els Spurs. “És un equip ben entrenat, que et recorda el sistema de joc de San Antonio. Mou la pilota i et porta a situacions incòmodes”, sentenciava LeBron fa un mes.

I som aquí, companys, seguint la pista d'un equip que fa basarda, que des del 28 de novembre només ha perdut dos partits de 26, que és el setè que més punts anota (103,1), el segon que menys en rep (96,7) i el segon que més assistències dóna (25,6) –i que en l'esmentat 24-2 ha passat per la pedra els Blazers, els Grizzlies, els Rockets, els Mavericks, els Bulls, els Wizards i els Clippers. Sense cap jugador espaterrant, dels que et farien remoure cel i terra per fitxar-lo, i que ja ha vist com set dels seus homes han estat en algun partit el màxim anotador: Teague, Korver, Millsap, Horford, Mack, Schroeder i Carroll. I serveixi o no tot això per lluitar enguany per l'anell (o per guanyar-lo en els propers anys), convindrem que més enllà dels cinc títols dels Spurs des del 1999, el senyor Greg Popovic mereix el més gran dels respectes pel cas dels Hawks –i d'altres que podrien venir, com ara els Magic de Rob Hennigan, Jacque Vaughn i James Borrego.