El Tour de França ha fet públic aquesta setmana la llista de convidats a la pròxima edició de la prova francesa. I per primer cop en tota la història hi participarà un equip africà: el MTN-Qhubeka de Sud-àfrica. Un projecte nascut el 2007 gràcies al patrocini de la major empresa de telecomunicacions del país i el seu segon patrocinador, la fàbrica de bicicletes Qhubeka (des del 2004 n'han regalat més de 40.000 en diversos poblats rurals). El MTN Qhubeka és una torre de Babel amb ciclistes de renom com el noruec Boasson Hagen, el nord-americà Tyler Farrar, l'australià Mathew Goss i l'holandès Theo Boss. També hi ha set sud-africans i tres eritreus: Natnael Berhane (el primer africà negre que va guanyar una volta a Europa, la de Turquia l'any passat); Daniel Teklehaimanot (el primer africà negre a completar una gran prova –la Vuelta 2012–) i Merhawi Kudus (20 anys, talent emergent del ciclisme africà). No és casualitat que Eritrea tingui tres representants en un equip professional. La passió pel ciclisme en aquest país pobre de la banya d'Àfrica ve de l'herència com a colònia italiana (1890-1941). El 1945, la nombrosa comunitat italiana resident al país va organitzar el Giro d'Eritrea. I es va recuperar el 2001 com a part de les celebracions pel desè aniversari de la Independència d'Eritrea d'Etiòpia. A Asmara, la capital, cada cap de setmana s'organitzen proves ciclistes. Milers de persones surten al carrer per veure-les. Els bars i llocs de trobada queden col·lapsats per seguir per televisió les etapes del Giro d'Eritrea i el Tour de França. Molts joves opten pel ciclisme. Fins i tot, el gran ídol de l'esport eritreu –Zersenay Tadesse– va començar en el ciclisme, però ho va deixar quan tenia 20 anys per centrar-se en l'atletisme (va ser campió del món de cros i bronze en 10.000 m en els Jocs d'Atenes). Bicicletes que canvien vides. Com les de Berhane, Teklehaimanot i Kudus. O com les 40.000 regalades per Qhubeka en el marc del projecte #BicyclesChangeLives