Segur que coneixen l'argument de Rigoletto, un drama sobre el món cortesà protagonitzat pel bufó de la cort del duc de Màntua i al qual Verdi va posar la seva música meravellosa. Salvant totes les distàncies, de Rigolettos n'hi ha a tot arreu i de totes les talles.

Luis Enrique va dir que no havia vist la gala de la Pilota d'Or que es va fer la setmana passada a Zuric, on la banda internacional del tal Joseph Blatter té el seu cau. Jo tampoc tenia cap ganes de veure-la, Lucho (a nosaltres ens tiren més els documentals del Canal 33, oi que sí?). Jo penso com Luis Suárez Miramontes, l'exjugador del Barça que va guanyar la Pilota d'Or el 1960, quan era una simple menció de prestigi atorgada per France Football, fins que la FIFA la va convertir en una exaltació sobredimensionada i insuportable del divisme individual: “És una qüestió de business que té poc a veure amb el que passa en un terreny de joc”, va dir Luisito. I té tota la raó.

Però reconec que, convençut que la cosa em donaria carnassa de la bona, m'hi vaig enganxar en la part final. I no em va decebre. La cara d'Henry, de “va nen, recull la piloteta i fot el camp!”, va personificar l'estupor general provocat per l'esperpèntica onomatopeia, semblant a l'udol d'un cànids, amb què Cristiano Penalty va sorprendre el món sencer. Circula per la xarxa una cita del gran Groucho Marx: “De vegades, val més callar i passar per ximple que obrir la boca i esvair els dubtes”: “uuuuhhh!” Aquesta és la icona que vol projectar la FIFA?, pregunta un servidor. Si aquest és un dels cracs, segur que la resta sap menjar amb forquilla i ganivet?, em preguntava un conegut que se les dóna d'erudit i a qui això del futbol li sembla cosa vulgar. Va rematar l'escena la presència ridícula del president de la FIFA a l'escenari, amb posat de Rigoletto de baixa estofa (revisin les imatges i jutgin vostès mateixos).

L'endemà del xou, el web del Real Madrid mostrava dues fotografies: una de l'Amo amb Blatter i una altra de l'Amo amb el president de la UEFA, el tal Michel Platini. El francès és l'altre Rigoletto de la cort blanca, que ja s'havia fet perdonar a Dubai, en la gala dels Globe Soccer (28-12-2014), amb el discurset següent: “Senyores i senyors escoltin tots, per favor. Dues coses importants sobre el Madrid: va fundar la FIFA el 1904 i és l'equip més exitós segons la UEFA. Això significa que és un gran club. Felicitats al Madrid.” A tots els Amos –en majúscula–, es diguin duc de Màntua o Pérez Rodríguez, els posa molt calents que els ensabonin, i encara més si els ensabonadors són els presidents de la FIFA i la UEFA, respectivament.

Per cert i tornant a Cristiano: el portuguès udolador és el mateix que en el partit contra l'Espanyol va dedicar la grollera exclamació “la puta que et va parir!” a Gareth Bale qui, amb bon criteri, havia decidit acabar una jugada en lloc de passar-li la pilota. El gal·lès, a més, va ser esbroncat pel seu públic. A banda d'aclarir que la senyora Bale, mare de Gareth, ni es dedica ni s'ha dedicat mai al comerç del propi cos amb finalitats sexuals, es pot arribar a considerar l'episodi una anècdota entre companys; o no. Ja ho veurem. Però, us imagineu que això passés entre Messi i Neymar? Amb la que es muntaria, tindríem la iaia distreta fins al 27-S.